Societat
Agafin el telèfon, ens importa la seva opinió
Molt sovint ens sona el telèfon i esperem que a l’altra banda ens saludi una veu familiar o coneguda.
Molt sovint ens sona el telèfon i esperem que a l’altra banda ens saludi una veu familiar o coneguda. A vegades ens enduem una sorpresa: una persona que s’ha equivocat de número, un venedor que ens vol explicar (i vendre, clar) un producte... i, de tant en tant, un enquestador/enquestadora. Per norma general la població es mostra oberta a contestar alguna de les enquestes per a les quals, de forma totalment anònima i aleatòria, se’ls ha contactat. Tot i això, la temàtica de l’enquesta pot fer que les persones darrere del telèfon es mostrin més o menys favorables a contestar-la.
Però, per què és important contestar una enquesta? Com a investigadors i investigadores molt sovint ens trobem que no sempre tenim accés a certes dades. Davant d’aquesta casuística és el mateix investigador el que ha de buscar recursos per generar aquestes dades, i una de les formes més utilitzades és mitjançant la creació i realització d’una enquesta. És molt important conèixer quina és l’opinió de la població respecte a algunes temàtiques socials i, és important generar dades que ens puguin aproximar a diversos fenòmens socials i dels quals hi ha informació escassa.
Podríem dir que una enquesta és un recurs que permet recollir informació i opinions sobre un tema, a través d’un qüestionari que ha estat dissenyat amb anterioritat en base a unes hipòtesis o uns objectius. El disseny ha de ser curós, ja que el qüestionari ha d’incloure preguntes neutres i fàcils d’entendre per a tothom, evitant en tot moment les dobles interpretacions o l’ambigüitat. A més, l’enquesta i la mostra han d’estar dissenyades i adequades al projecte d’investigació que es vulgui dur a terme, de tal manera que han de permetre que els resultats quantitatius que se n’obtinguin puguin ser extrapolats a la població amb el menor marge d’error possible.
Sabem que no sempre es pot atendre una trucada, però l’enquestador o enquestadora li proposarà fer l’entrevista en un moment més adient. D’altra banda, hi ha estudis que indiquen que les generacions més joves, i també altres grups d’edat, són cada vegada més reticents a comunicar-se mitjançant les trucades telefòniques, i això està comportant la necessitat de buscar metodologies alternatives per fer les enquestes. Però, mentrestant, encara és un dels mitjans necessaris per obtenir una mostra representativa de la població.
Així doncs, la propera vegada que li soni el telèfon, si us plau, despengi, podria ser un/a enquestador/a i, si té uns minuts, li agrairem enormement que ens respongui a algunes qüestions.
Andorra Recerca + Innovació