'Full face' o tractament facial integral

Amb l’envelliment facial perdem volum ossi i to muscular. Els músculs perden força i tenen tendència a caure per l’efecte de la gravetat, igual que els compartiments de greix de la cara, i la pell, que es torna més flàccida i fina.

Així, passem de la cara rodona de la joventut a la cara amb més forma de triangle amb base inferior, amb aspecte de cansament o de tristesa que es va formant a partir dels 45 o 50 anys.

Els pòmuls perden volum, augmenten les ulleres, els solcs nasogenians es marquen més (són els que van de la base del nas a la comissura bucal), es formen les línies de titella, els llavis perden volum i turgència –estan menys hidratats i s’enfonsen– i, a més, s’accentuen les arrugues de l’entrecella i el front, i surten les potes de gall o arrugues perioculars, és a dir, apareixen les arrugues que anomenem d’expressió. Tot això passa en diferents graus i fases depenent de cada persona.

El tractament que en medicina estètica es diu full face, que traduiríem com a tractament de l’envelliment facial integral, inclou imprescindiblement un diagnòstic precís dels signes del pas del temps que presenta la pacient, i la programació i priorització dels diferents tractaments.

En un primer moment podem tractar les arrugues d’expressió i recuperar els volums perduts amb implants d’ompliment amb àcid hialurònic, en pòmuls, solcs nasogenians, part externa de la cara, fossa temporal i llavis. Si el grau és més avançat, reposicionarem tant com sigui possible les estructures caigudes, una tasca per a la qual utilitzarem els fils tensors reabsorbibles espiculats.

També podem obtenir un rejoveniment facial amb efecte flaix injectant petits bols d’àcid hialurònic en vuit punts concrets de la cara.

L’envelliment facial integral requereix tractar-lo tenint en compte els diferents plans de la cara per tal que sigui natural, pensant en els tres eixos de l’espai (X, Y, Z) i buscant una harmonia en la seva estructura tridimensional. És indispensable evitar un excés de volum, tant en els pòmuls (que, per exemple, es posarà en evidència en riure) com en els llavis.

Un bon tractament de medicina estètica és aquell que millora l’aparença, però de manera natural i que, per tant, no es detecta fàcilment.

Els metges estètics no som injectors de xeringues de productes, sinó que quan tractem un cas posem en joc tota la nostra formació, experiència i habilitats per corregir de manera harmònica els diferents signes de l’envelliment, remodelant en les tres dimensions i, de vegades, combinant diferents tractaments per solucionar un sol problema.

Sempre hem de defugir de l’excés d’ompliment i de volum, fet que provoca les cares inflades i inexpressives d’alguns famosos, que ningú vol.

Per això és important que els tractaments de medicina estètica els diagnostiqui i realitzi un professional especialment format en aquesta matèria, que ens aconselli bé sobre el que necessitem per a la nostra anatomia facial i els diferents estigmes d’envelliment que presentem. D’aquesta manera, conservarem sempre l’harmonia entre les nostres faccions, evitarem els excessos i mantindrem en tot moment una expressió natural.

Cada cara és diferent i cada pacient necessitarà un tractament personalitzat.