Per què serveixen les projeccions cartogràfiques?

Davant de la pregunta genèrica “els mapes són exactes?”, la resposta és clara i contundent: no. Tècnicament és impossible representar de forma fidedigna qualsevol porció de la superfície terrestre en un pla. El fet és que la Terra és rodona, o dit d’una forma més acadèmica, és un el·lipsoide de revolució, però si tenim en compte el seu relleu superficial, estaríem parlant d’un geoide de revolució.

Així doncs, per tal de representar la Terra en un pla, és a dir, realitzar un mapa, cal fer una sèrie de càlculs que ens ajustin el màxim possible aquesta representació. És el que s’anomenen les projeccions cartogràfiques. Aquestes tasques han estat un tema d’estudi recurrent al llarg dels segles, en què geògrafs, cartògrafs, matemàtics... s’hi han trencat les banyes amb la finalitat de representar la Terra de la forma el més fidelment possible.

L’objectiu de les projeccions cartogràfiques és la de mantenir les distàncies, les superfícies i les formes (o angles), però en cap cas pot assolir que es compleixin les tres variables al mateix temps, i per tant s’utilitzaran unes o altres en funció de la zona que es vol representar i de l’objectiu del mapa.

Existeixen tres projeccions cartogràfiques segons la figura geomètrica utilitzada.

La projecció cilíndrica és com si introduíssim la Terra dins d’un tub i després el despleguéssim. És coneguda amb el nom de Mercator pel seu creador, i es caracteritza per mantenir les formes, però en canvi distorsiona les distàncies i les superfícies. Representa molt bé la zona de l’equador i es va distorsionant cap als pols. Sempre s’ha dit que és una projecció molt eurocèntrica, doncs els països europeus se situen a la part central del mapa i, a més, queden engrandits respecte als països més propers a l’equador.

En la projecció cònica és com si poséssim un barret en forma de con a la Terra. Aquesta projecció, creada pel matemàtic francoalemany J. H. Lambert, és molt útil per representar les zones temperades del globus. Aquí, l’hem de conèixer bé, doncs és la projecció oficial per a la cartografia andorrana.

Finalment, la projecció azimutal es construeix aplicant un pla que toca per un punt la Terra. A mesura que ens allunyem d’aquest punt de contacte la seva precisió disminueix. És ideal per representar les zones polars.

Usant la web www.thetruesize.com podem comprovar les deformacions de la projecció de Mercator escollint qualsevol país i ubicar-lo en una altra part del planeta. Per exemple, si traslladem Rússia a sobre del continent africà, observarem com aquest país només ocupa la meitat del continent.

Així doncs, queda clar que l’única manera de veure de forma exacta els països del món és mitjançant el tradicional globus terraqüi, tot i que probablement ens serà poc pràctic...