Medi ambient
Com hibernen les papallones
Al país, la majoria passen l’hivern en forma de larva
Les papallones poden hibernar en tots els cicles vitals o no fer-ho
Ara que el sol comença a ser present més hores del dia, i tornem a trobar dies de temperatures més altes, algunes papallones poden començar a deixar-se veure a les nostres latituds, però més cap al sud fins i tot en dies de ple hivern, quan surt el sol podem observar-ne algunes volar.
Quina és la raó de veure-les? No hibernen les papallones? Com és el seu cicle de vida? Poden morir si volen els dies d’hivern? En aquest article intentarem explicar quines estratègies segueixen per passar l’estació freda.
Primer cal recordar els diferents tipus de fase del cicle de vida de les papallones. Com insectes holometàbols, les papallones passen per les fases d’ou, larva, pupa, i després de la metamorfosi, la forma adulta. Doncs heu de saber que les papallones poden hibernar en qualsevol d’aquests quatre estadis, fins i tot amb la possibilitat de no fer cap hibernació o de poder-la fer en més d’una de les fases fenològiques.
La majoria de papallones andorranes, però, passen l’hivern en forma de larva. El segon grup més nombrós ho fa en forma de pupa, i també algunes en forma d’ou. Finalment, hi ha algunes papallones que ho fan amb la forma adulta, i són aquestes les que veiem volar en dies assolellats d’hivern, ja que aprofiten aquests raigs de sol i l’augment de la temperatura per fer una volada i inspeccionar l’entorn des del seu amagatall.
La mirallets, per exemple, (Issoria lathonia) és capaç d’hibernar en qualsevol estadi en que es trobi quan arribi el fred. És una papallona comuna als ambients de muntanya i fàcil d’identificar per les taques brillants com petits mirallets que li dona el nom.
La papallona de les ortigues (Aglais urticae) –que podem observar a la fotografia– passa tota la tardor i hivern a la fase adulta. S’amaga en indrets foscos on passa desapercebuda, a principi de primavera es reproduirà i la primera generació de nous individus serà entre el maig i el juny.
La blaveta de la farigola (Pseudophilotes panoptes) la trobem a les zones més baixes d’Andorra, on viu molt relacionada amb la seva planta nutrícia, el timó, de la qual s’alimenten les erugues. Aquesta papallona és de les primeres que s’observen a la primavera, però després de reproduir-se, l’espècie passa l’estiu, la tardor i també l’hivern en forma de pupa.
Finalment expliquem el cas de la migradora dels cards (Vanessa cardui) que no fa diapausa a l’hivern. La seva estratègia de supervivència és migrar cap a l’Àfrica a partir de diverses generacions que van movent-se d’un territori cap a un altre. Però potser aquest serà un tema d’un altre article.