L'estany de l'Estanyó i el glacialisme

Fa molts i molts anys, pràcticament totes les valls d’Andorra estaven ocupades per glaceres. Com podeu imaginar, estem parlant de milers d’anys, quan el clima era fred i humit, una mica com a la pel·lícula d’animació Ice Age. Durant l’últim màxim glacial, a les valls d’Ordino i d’Arinsal circulaven dues grans glaceres que s’unien a la Massana i posteriorment amb la glacera de la Valira d’Orient o de Soldeu. A l’altura d’Ordino es calcula que hi havia una alçada de gel d’uns 160-170 m i a l’altura d’Engolasters, de fins a 470 m.

Una glacera és una massa de gel permanent que es forma quan la neu es compacta i s’acumula durant molts anys sense fondre’s completament durant els mesos calorosos. Per tant, la neu es transforma en gel i aquest gel acumulat es mou lentament cap avall a causa de la gravetat, arribant a créixer i desplaçant-se amb el temps. Quan la glacera flueix vessant avall va erosionant la vall deixant la característica vall en forma d’U alhora que poleix la superfície rocosa per allà on passa. A la capçalera de les glaceres es formen els circs glacials, grans depressions semicirculars excavades al peu d’un penya-segat o d’un front muntanyós molt espadat. El pic de l’Estanyó, i per tant la zona que envolta l’estany, correspon a un circ glacial. L’estany de l’Estanyó se situa a la base del circ, en una zona deprimida on l’erosió de la glacera fou més intensa; aquesta zona s’anomena cubeta de sobreexcavació.

Avui us proposem una excursió geològica fins a l’estany de l’Estanyó per tal de veure el paisatge amb una mirada glacial. L’itinerari comença a l’aparcament del Parc natural de la vall de Sorteny i pujarem direcció la pleta de Duedra i l’estret de l’Estanyó fins a arribar a l’estany. Durant el recorregut es poden observar diferents morfologies modelades per aquestes glaceres com ara morenes, roques amoltonades, roques polides pel gel i estries formades pel pas de la glacera. Cal recordar que l’itinerari transcorre per un parc natural, per tant, cal anar amb compte amb la flora i la fauna i seguir la normativa de l’espai.

(Informació adaptada de l’article de la revista Horitzó del Cenma núm. 1, publicada el 2002. Allà podreu consultar en detall l’itinerari i la seva interpretació geomorfològica)