La trista història de l’Ozempic

La història de l’Ozempic, que té la semaglutida com a principi actiu, comença amb la seva aprovació als Estats Units pels volts del 2017. La indicació era per tractar pacients amb diabetis tipus 2, ja que redueix i manté amb molta eficàcia els nivells de sucre en sang amb relació a altres medicaments, com la clàssica Metformina.

 

Un dels temes pendents de molts pacients amb diabetis és el problema del pes, ja que una part important pateixen sobrepès. La medicació tradicional, els antidiabètics orals, no aconsegueixen de forma efectiva ajudar els pacients a mantenir o reduir el pes, cosa que és un gran hàndicap.

 

Durant els assajos i la posterior comercialització, es van adonar que els pacients que es punxaven la semaglutida perdien pes amb molta facilitat. Això va fer saltar la banca: a moltes persones que no eren diabètiques els prescrivien aquest producte per aprimar-se. La demanda es va disparar i ràpidament el medicament va deixar d’estar disponible. Els laboratoris al·legaven falta de principi actiu.

 

Els pacients diabètics es van quedar sense producte, cosa que va provocar el caos a les oficines de farmàcia de tot el país. Per sort, al mercat francès van obrir una partida especial, setmanalment, per a les farmàcies. Els establiments van poder tornar a disposar de l’Ozempic, però amb comptagotes, i el ministeri va decidir limitar el seu reemborsament només a pacients amb un diagnòstic de diabetis tipus 2.

Però ja fa uns mesos, van reaparèixer els problemes d’abastiment i actualment encara persisteixen. Cal dir que hi ha una presentació de la semaglutida en comprimits, el Rybelsus, però s’ha de prendre amb l’estómac buit i té una tolerància molt dolenta per part del pacient. En tot cas, està disponible i és reemborsada per a les persones amb diabetis tipus 2. Cal dir que, davant de l’escassetat de l’Ozempic, molts pacients es van passar a Rybelsus, tot i els seus efectes secundaris.

 

Més recentment, va iniciar-se la comercialització per part del mateix laboratori, del Wegovy, una semagludita igual que l’Ozempic, però amb una indicació única per aprimar els pacients. A més, no està reemborsada, requereix de més dosis i el preu és molt superior. Després de l’esclat inicial, ara tornen a estar a poc a poc disponibles totes les dosis de Wegovy, però amb limitació de compra per part del majorista.

Vista la història, podeu comprovar que hi ha una mala praxi de totes les parts implicades. Inicialment no va ser una bona idea que els metges prescrivissin el producte tant a pacients amb diabetis com sense. Potser hauria fet falta més control per part de les farmàcies per limitar des del principi la seva venda. Els laboratoris també han tingut molta barra de vendre el mateix producte sense que entri per la seguretat social, només amb la indicació d’aprimar, deixant així tirades moltes persones diabètiques.