Decidir millor

Quan pronunciem la paraula política ens podem estar referint a moltes coses. A les escoles, quan es parla de política, és per explicar el sistema polític i com funcionen (en teoria) les institucions. Als mitjans de comunicació, les seccions de política solen anar farcides d’informació sobre partits i candidats, de declaracions i contradeclaracions, de campanyes electorals i resultats d’eleccions. En canvi, quan es parla de la creació d’una nova branca de formació professional, d’una nova prestació sanitària, del finançament de les pensions o del preu dels habitatges, rarament fem servir la paraula política. De fet, molts diaris classificarien aquestes notícies a la secció de Societat i no a la de Política. En canvi, totes aquestes coses tenen molt a veure amb la política, de fet en són la raó de ser. Creem institucions i normes de funcionament compartides i debatem entre actors polítics amb visions diferents justament per poder gestionar de manera compartida reptes comuns, com ara els vinculats amb l’educació o la sanitat. Si no és per fer això, per què tota la resta? Les polítiques públiques (la política sanitària, la política educativa, la política d’habitatge, la política d’immigració, etc.), doncs, són el nucli de la política i, tot i així, no és en el primer que pensem quan pronunciem la paraula política.

Una primera conseqüència d’aquesta exclusió de les polítiques públiques d’allò que entenem per política és que associem la política a allò que té de negatiu (confrontacions puerils, xerrameca, discussions eternes amb molt poca substància) i no l’associem a allò que ens aporta de positiu (els resultats de tota l’acció política). Això, per si sol, explica una part important del desprestigi de la política.

La segona conseqüència és que si no associem les polítiques públiques a allò que fan els polítics, la ciutadania no exigirà millores als polítics en aquesta parcel·la. Els demanarem que parlin millor, que donin exemple, que siguin més contundents, que transmetin seguretat, però no se’ns passarà pel cap que gestionin millor les polítiques públiques que impactaran de manera determinant en les nostres vides. I això té conseqüències per a la salut democràtica (els fiscalitzarem pitjor) i per a l’eficàcia i l’eficiència de les institucions (no tenen incentius per millorar). Durant les pròximes setmanes dedicarem aquestes pàgines a entendre una mica millor com funcionen les polítiques públiques i, sobretot, com podrien funcionar millor.