Quants pares heu hagut de fer les mil i una per tal que els vostres fills o filles es mengin un plat de verdura, un tall de peix o altres aliments que consideren difícils? I quantes vegades heu desitjat que aquest menjar es convertís en un plaer per ells i no en una baralla familiar?
Per aconseguir que la nostra població més jove aprengui a menjar de tot, el que hem de fer els adults és d’adoptar tres actituds bàsiques en la seva educació alimentària. Tres guies senzilles que ens facilitaran la feina i que faran els àpats molt més agradables.
En primer lloc, és important que intentem tenir paciència. No hem de desesperar-nos ni enfadar-nos davant un “no, no i no” quan els presentem un plat de mongetes tendres, unes fulles d’enciam o un filet de llenguado per exemple. Aquest “no” l’hem d’interpretar com un “encara no” i tornar-ho a provar en un altre moment, tranquil·lament, sense perdre els estreps. També hem de tenir clar que si ho fem amb un bon somriure tenim més possibilitats d’èxit.
La segona cosa que necessitem és la constància. Podem mirar de mostrar-li i oferir-li de manera més freqüent els aliments pels quals mostra més rebuig, però ben presentats, ben cuinats i fent que siguin atractius visualment. Es calcula que sovint es necessita donar aquell nou aliment o plat fins a quinze vegades, aproximadament, abans que la criatura l’accepti definitivament. Durant aquests quinze cops, hem de variar les formes, les quantitats, els tipus de cocció i els acompanyaments.
El tercer precepte que necessitem per a millorar l’aprenentatge alimentari és l’alegria. L’hora dels àpats ha de ser com una festa. Sempre que sigui possible hem de procurar menjar tots plegats, en família, en un entorn agradable, tranquil, de diàleg entre pares i fills i, el que és més important, sense televisió.