El edulcorants artificials, a examen

Els edulcorants artificials són substàncies que s’utilitzen reemplaçant la sacarosa (sucre de taula) per endolcir aliments i begudes. En podem fer dos grans grups en funció de si aporten calories. A continuació repassem breument els més coneguts:

–Edulcorants naturals acalòrics:

Estèvia (E960): s’extrau de les fulles de la planta stevia rebaudiana bertoni. Té un sabor dolç i agradable; en major quantitat pot sentir-se un gust amarg.

Taumantina (E957): aquesta substància s’obté d’un arbre d’origen africà (thaumatococcus) i també artificialment. És reconeguda com la substància natural més dolça del món, ja que és 2.500 vegades més dolça que el sucre de taula.

–Edulcorants artificials acalòrics (no aporten calories):

Aspartam (E951): aquesta substància química és 200 vegades més dolça que el sucre. La seva molècula està composta per un èster metílic de l’àcid aspàrtic i de fenilalanina. És per aquesta raó que s’ha de determinar en l’etiquetatge d’un aliment que s’ha utilitzat aquesta substància per informar gent que no pugui consumir aquest aminoàcid.

Sucralosa (E955): es fabrica a partir de les molècules del sucre. El 85% del que s’ingereix no s’absorbeix i s’elimina a través de la femta; la part que sí que s’absorbeix, s’elimina per l’orina sense cap canvi.

Sacarina (E954): aquesta molècula química és una de les més antigues que s’han utilitzat com a edulcorant. Ha estat investigada durant molts anys a causa de la seva relació amb el càncer en rates, però ha estat desmentida i aprovat el seu ús de manera segura. El cos l’absorbeix lentament però no es metabolitza i s’elimina a través de l’orina. És entre 300 i 500 vegades més dolça que el sucre. És estable a temperatures altes i es pot utilitzar per cuinar (brioixeria).

Els edulcorants artificials són una font inesgotable de mites que adverteixen d’uns suposats efectes perjudicials per a la salut, però què en sabem realment dels edulcorants artificials i són realment segurs per a la nostra salut?

Els edulcorants estan sotmesos a estudis i vigilància per garantir la salut de la població. La legislació sobre seguretat alimentària en determina unes dosis màximes i en quins productes està indicat utilitzar-los. Els organismes oficials revisen periòdicament l’estat de l’evidència científica sobre les propietats i els possibles efectes adversos sobre la salut i emeten informes d’opinió sobre la seguretat d’aquests compostos.

Qualsevol edulcorant, natural o artificial, té una dosi diària màxima recomanada. D’entrada, l’ús d’edulcorants artificials sembla molt interessant per a la pèrdua de pes i la diabetis, ja que el seu poder edulcorant és entre 30 i 13.000 vegades més dolç que el sucre natural, així que es necessiten menys quantitats, i el seu valor calòric és molt menor. Per una altra banda, s’apunta la relació dels edulcorants artificials amb possibles efectes adversos, com la intolerància a la glucosa i la síndrome metabòlica.

Igualment s’investiga si els edulcorants artificials provoquen canvis en la composició i funció de la microbiota intestinal, augmentant en conseqüència, la probabilitat de desenvolupar alteracions metabòliques.

De moment falten evidències científiques però el consell seria una utilització racional, ja que en el context d’una alimentació equilibrada és gairebé impossible superar-ne la dosi recomanada.