Nutrició infantil (I)
Avui escric com a nutricionista, com a tieta, però no puc fer-ho com a mare, perquè no ho sóc. Per això vull iniciar aquest article valorant i donant suport a la tasca tan important que fan totes aquelles persones quan ensenyen hàbits alimentaris als infants: mares, pares, avis, àvies, oncles, cangurs, amics, monitors de menjadors, cuineres, cuiners, etc.
Tots sabem i és conegut que la nena o el nen no menja igual si està a l’escola o a casa. Per això és tan important el grup, ja que condicionarà la seva manera d’alimentar-se. Afortunadament a les escoles treballen aquests aspectes, i totes compten amb el suport d’un nutricionista. És complex elaborar un menú escolar, per això és important que hi hagi bona comunicació amb la direcció de l’escola i el personal de cuina. Cal tenir en compte l’equilibri nutricional, els proveïdors de les matèries primeres, els equipaments de cuina, el nombre de nens que acudeixen al menjador, el cost de la matèria primera, etc.
Són molt interessants aquelles escoles que compten amb projectes educatius de malbaratament alimentari. Sí que és cert que a diferència del que feien els nostres pares amb nosaltres de “no t’aixeques de la taula fins que t’ho hagis acabat tot”, ara a la majoria de les escoles hi ha flexibilitat a l’hora de servir les racions dels aliments. Però és important tant a casa com a l’escola que prenguem consciència de NO TIRAR el MENJAR, ja que costa molt de produir, tant per al planeta com per a la nostra butxaca. Potser cal que li donem una mica més de valor, tot i que en l’entorn en què vivim, a la majoria no ens en falti. Per tant, és important que els hàbits alimentaris que el nen o la nena adquireixin a casa es vegin reforçats a l’escola, i també a la inversa. Quants cops he sentit aquell comentari de “com m’agradaria veure’l per un forat menjant-se l’amanida, a casa no la vol ni veure”.
L’altre dia llegia la periodista Eva Millet, que feia esment que la família no ha de ser una dictadura, però sí que hi ha d’haver una jerarquia. Ella relata que una bona criança necessita altes dosis d’amor, però també necessita límits. Per tant és important que com a progenitors escolliu vosaltres el que sabeu que és més saludable per al vostre fill, si a un nen li preguntem què vol per sopar serà més complicat escollir el que realment li convé.
CAL SABER
EXPERIMENTAR A LA CUINA Els experts diuen que hauríem de tastar un aliment entre 15-20 cops per a dir que no ens agrada, i aquest missatge va per a tothom, petits i grans. És per aquest motiu que és important que ens impliquem en la cuina: en la preparació i presentació dels aliments. Que no ens faci por experimentar. Que aprofitem els aliments de temporada i assagem receptes noves amb fruites i verdures.