Aliments prebiòtics i probiòtics (I)

Aquesta setmana i la vinent veurem la diferència entre aliments prebiòtics i aliments probiòtics.

Tant els uns com els altres han sigut aliments habituals en la dieta tradicional de les diferents civilitzacions humanes encara que la indústria alimentària els comercialitzi com a nous productes.

Els probiòtics segons la definició de la FAO/OMS són microorganismes vius que, quan s’ingereixen en les quantitats adequades, poden aportar beneficis per a la salut de qui els consumeix.

Es tracta de bacteris o llevats que estan presents en aliments, i més recentment en medicaments o suplements dietètics. Els més habituals són els lactobacils i bifidobacteris.

En l’actual binomi alimentació-salut, els aliments, a més de nodrir, han de tenir efectes beneficiosos, com ara prevenir malalties. Els aliments que contenen prebiòtics i probiòtics actuen modulant la microbiota intestinal, i per tant són imprescindibles en la nostra dieta, així que és recomanable incloure’ls de manera diària als nostres menús.

Durant la revolució neolítica, els humans vam passar de ser recol·lectors-caçadors a ser agricultors i ramaders. Per tant, havíem aconseguit dues domesticacions, la de les plantes i la dels animals. Però també hi va haver una tercera domesticació: la dels microbis.

El pa, la cervesa, el vi, el formatge, el iogurt i altres llets fermentades són productes alimentaris preparats mitjançant una intervenció microbiana. Altres aliments on troben bacteris vius beneficiosos són el miso, els envinagrats o la col xucrut. En ingerir aquests aliments estem aportant al nostre tracte digestiu bacteris vius que viuran en simbiosi amb nosaltres, impedint que d’altres de potencialment patògens colonitzin el nostre intestí.

En el proper número ens ocuparem dels aliments prebiòtics.