Operació biquini: diàleg intern i cultura de dieta

uè significa realment la paraula dieta? Ve del grec díaita, que es podria traduir com a “règim de vida”, tot i que en el diccionari actual hi trobem aquestes definicions:

–Règim que es mana observar als malalts o convalescents a l’hora de menjar i beure i per extensió aquest àpat i beguda. – DIETOTERÀPIA

–Conjunt de substàncies que regularment s’ingereixen com a aliment. – PATRÓ

–Privació completa de menjar. – RESTRICCIÓ

Els professionals de la nutrició associem la paraula dieta a les dues primeres accepcions. És a dir, al “conjunt d’aliments que ingerim habitualment”, mentre que la població general acostuma a pensar en l’última opció, que en aquest cas evoca sensacions de privació i restricció d’aliments. Fem la prova: quan escolteu la paraula dieta...

–Quins pensaments us venen a la ment?

–Amb quines accions i sensacions les associeu?

–Està vinculada a algun moment concret?

Segur que coneixeu diverses dietes i és possible que en algun moment de la vostra vida n’hagueu provat alguna. Potser estareu d’acord amb mi que la majoria de dietes famoses tenen un únic fi: aprimar-se. I, per tant, impliquen restringir tipus i quantitat d’aliments. Això és així perquè, actualment, la cultura de la dieta s’engloba dins d’una mentalitat i d’un conjunt de creences, pràctiques i tendències socials on el cos prim i musculat és sinònim de salut, bellesa i èxit.

El problema d’aquest enfocament és que se centra exclusivament en el vessant estètic i no considera altres esferes de la salut com l’emocional i la social. A més a més, per assolir aquest ideal es promou l’obsessió per la pèrdua de pes costi el que costi, ja sigui a través de dietes restrictives, productes d’aprimament, exercici entès com un càstig i un llarg etcètera. La cultura de la dieta està tan present a tot arreu (anuncis, xarxes socials...) que sovint no som conscients que fàcilment pot comportar hàbits alimentaris poc saludables i esdevenir un factor de risc per al desenvolupament de trastorns de la conducta alimentària, mala relació amb el menjar, baixa autoestima i altres problemes de salut emocional. Us poso un exemple: categoritzar els aliments i les formes de menjar (bo/dolent, permès/prohibit, engreixa/no engreixa...) converteix el menjar en una font de culpa, vergonya o remordiments en lloc de viure-ho com un mitjà per obtenir nutrients i plaer.