7 DIES
Com baixar els triglicèrids? (I)
ALIMENTACIÓ. La hipertrigliceridèmia és una alteració causada per l’excés calòric. Incrementa el risc de patir malalties hepàtiques, pancreatitis i cardiovasculars.
La hipertrigiliceridèmia és una alteració que consisteix a presentar valors de triglicèrids anormalment elevats en sang (per sobre de 150 mg/dl). L’ideal per calcular els nostres nivells de triglicèrids en sang és sumar la xifra 40 + la nostra edat: si estem per sobre resulten massa elevats i poden comportar un risc augmentat de patir esteatosi hepàtica (el que es coneix com a fetge gras), pancreatitis aguda i malalties cardiovasculars.
Però, què són exactament els triglicèrids?
Es tracta d’un excés d’energia en sang! Són la principal forma de greix que tenim a l’organisme. Els triglicèrids (TG) augmenten en el nostre cos si hi ha un excés de calories ingerides, principalment per un consum excessiu de greixos, de sucres i/o d’alcohol. El fetge s’encarrega de transformar aquest excedent calòric en triglicèrids per poder-los emmagatzemar al teixit adipós, i així utilitzar-los com a substrat energètic a posteriori, com si fos un magatzem.
Quan ingerim més del que gastem, o bé quan ho fem tard durant el dia -quan l’activitat física i intel·lectual disminueixen considerablement- formem els triglicèrids, que són emmagatzemats al teixit adipós, i això fa que ens engreixem. Si a més a més som sedentaris, el múscul no els farà servir com a font d’energia, fet que promourà l’obesitat i la hipertrigliceridèmia.
Quins són els símptomes de la hipertrigliceridèmia?
En realitat no hi ha símptomes, de manera que la hipertrigliceridèmia sol ser una alteració que passa totalment desapercebuda. Els triglicèrids elevats només es poden detectar a través d’una analítica de sang rutinària.
A vegades aquest trastorn pot resultar hereditari. És el que es coneix com a hipertrigliceridèmia familiar: poden aparèixer uns dipòsits de greix subcutani de color groguenc i de mida més aviat petita, denominats xantomes eruptius. Aquests es localitzen sobretot en el contorn dels ulls, en les superfícies extensores de les extremitats, a les espatlles, a l’esquena, als palmells de les mans o a les cuixes.