7 DIES
El torró, dolça tradició (I)
ALIMENTACIÓ. Aquest dolç d’origen medieval i arrels àrabs és el gran protagonista del Nadal. La seva versatilitat permet combinar receptes històriques i innovadores.
El Nadal és ple de tradicions i entre aquestes hi ha un protagonista indiscutible a les taules de moltes llars: el torró. Aquest dolç, que a molts països d’Europa i l’Amèrica Llatina està molt arrelat a les celebracions nadalenques, té una llarga història que es remunta a segles enrere. Però, d’on ve aquesta tradició? Quin és el secret del seu sabor únic? És saludable? Descobrim-ne tots els detalls.
Es creu que el torró va sorgir a la península Ibèrica durant l’edat mitjana. La seva història està estretament lligada a la influència dels àrabs, que van introduir tècniques culinàries amb fruits secs i mel, els ingredients bàsics del torró tradicional.
No obstant això, la consolidació del torró com a postres nadalenques sembla haver-se donat a Alacant i a Xixona, dues localitats que avui dia són reconegudes com les grans capitals d’aquest dolç. En aquestes zones, el torró tradicional s’elabora amb una recepta que pràcticament s’ha mantingut intacta al llarg dels segles.
La versatilitat del torró ha permès que evolucioni amb el temps, donant lloc a una enorme varietat de receptes. Podem classificar els torrons en dues grans categories: els clàssics i els innovadors.
Entre els clàssics trobem les següents variants:
–Torró d’Alacant: també conegut com a torró dur, està fet amb ametlles senceres torrades, mel i clara d’ou, formant una barra consistent i cruixent.
–Torró de Xixona: conegut com a torró tou, les ametlles es molen fins a formar una massa cremosa, que es barreja amb mel per donar lloc a un producte més suau.
–Torró de rovell d’ou cremat: elaborat amb rovell d’ou i sucre, aquest torró s’assembla una mica a la crema catalana.
–Torró de massapà: fet amb ametlles moltes i sucre, sovint es presenta decorat amb fruites confitades o farcit.
En les darreres dècades, els artesans i les indústries han apostat per la creativitat, introduint sabors nous i adaptant el torró als gustos moderns:
–De xocolata amb avellanes: una opció molt popular, sobretot entre els més petits de la casa.
–De festucs o nous pecanes: varietats que aporten nous matisos als fruits secs.
–De trufa o nata i nous: una opció més cremosa i sofisticada.
–Vegans o sense sucre: ideals per a aquelles persones que busquen opcions més saludables o adaptades a dietes específiques.
–De gintònic, mojito o altres sabors exòtics: els torrons més moderns experimenten amb còctels, licors o ingredients sorprenents.