Dietes per a malalties autoimmunes (II)

Per seguir una dieta d’eliminació i reintroducció cal dividir el procés en dues grans fases:

1. Fase d’eliminació. Durant aquesta fase, s’eliminen tots els aliments potencialment problemàtics, com ara gluten, lactis, soja, sucre refinat i aliments processats, solanàcies (tomàquets, albergínies, patates i pebrots), i ous, marisc o fruits secs, si se sospita que podrien estar-hi implicats.

Cal consumir aliments amb menys capacitat proinflamatòria, com ara verdures, aliments proteics (carn, peix, marisc), greixos saludables (com l’oli d’oliva o l’alvocat) i fonts d’hidrats de carboni amb poca capacitat inflamatòria, com l’arròs o els moniatos.

És important portar un registre detallat dels aliments consumits i dels símptomes diaris per observar qualsevol canvi en el benestar.

2. Fase de reintroducció. Aquí es reintrodueixen els aliments d’un en un, en petites quantitats i durant uns dies. Si apareixen símptomes com dolor, inflor, erupcions cutànies, fatiga o problemes digestius, aquest aliment es considera problemàtic i cal evitar-lo un temps.

La reintroducció és clau per detectar sensibilitats individuals. Per exemple, algunes persones amb artritis reumatoide podrien experimentar una millora significativa en eliminar les solanàcies, i d’altres, no.

Diversos estudis i testimonis de pacients apunten a una sèrie de beneficis:

–Reducció de la inflamació: molts pacients informen d’una reducció significativa del dolor articular, de la fatiga o d’altres símptomes.

–Millora digestiva: les dietes d’eliminació poden reduir problemes com el gas, la distensió abdominal, la diarrea o el restrenyiment.

–Tractament personalitzat: les malalties autoimmunes són molt diverses i el que li funciona a una persona pot no ser útil per a una altra. Aquest enfocament permet un tractament altament personalitzat.

Però, tot i aquests beneficis, les dietes d’eliminació i reintroducció també tenen algunes limitacions:

–Complexitat: requereixen un seguiment rigorós i poden ser difícils de seguir sense l’ajuda d’un professional, com un dietista-nutricionista.

–Restriccions excessives: si es prolonguen massa, poden provocar deficiències nutricionals. Cal assegurar-se que la dieta sigui equilibrada i que cobreixi les necessitats bàsiques de l’organisme.

–Estrès emocional: algunes persones poden trobar que el procés d’eliminació és emocionalment exigent, especialment si han de renunciar a aliments que formen part de la seva dieta habitual.

En definitiva, les dietes d’eliminació i reintroducció són una eina valuosa per gestionar alguns símptomes de les malalties autoimmunes. Tot i que requereixen temps, esforç i dedicació, poden proporcionar una millora significativa en la qualitat de vida dels pacients. Com en qualsevol intervenció dietètica, és fonamental comptar amb l’assessorament d’un professional de la salut per assegurar que el procés sigui segur i eficaç. La clau és la personalització: entendre que cada persona és única i adaptar el tractament de manera individualitzada.