Mirar cap a un mateix

Hem perdut el nord. Som inconscients del greu problema que estem generant. L’home ha deixat d’ocupar-se d’ell mateix. Es despreocupa del coneixement sobre ell, les seves conductes i el seu estat de consciència. Ha desaparegut el treball de l’individu sobre el seu nivell espiritual com a entitat individual que habita al planeta Terra.

Aquestes paraules poden semblar exagerades, però les xifres dels nivells de felicitat humana avui en dia són greus. Segons dades de la Unesco, l’ésser humà d’aquesta era de la història humana té els pitjors números quant a estats d’ànim individual, tracte entre individus en un col·lectiu i relació de l’individu amb l’entorn. Això vol dir que som la civilització amb més malalties, físiques i mentals, de totes les civilitzacions humanes que han passat pel món. Només fa falta mirar els rostres de la gent un dia qualsevol i escoltar com i de què parlen les persones. Problemes, problemes i més problemes.

La pregunta és: per què estem així? I la resposta és: perquè no hem evolucionat com a raça, ja que hem deixat de fer un treball personal amb nosaltres mateixos de forma continuada. Tenim cura del nostre cos i del coneixement intel·lectual, però de la consciència com a individus no. En la ment del ciutadà comú no existeix el fet d’elevar els estats de consciència al llarg de la vida. No hi ha aquesta idea. El creixement o desenvolupament personal és una pèrdua de temps per a l’home de l’actualitat.

Quan tenim un problema existencial, emocional o psicològic greu ens comencem a preocupar i anem a l’especialista de torn, esperant que ens solucioni la qüestió. Esperem que un altre ens arregli a nosaltres, en lloc de saber sobre nosaltres mateixos i tenir un treball diari amb la nostra individualitat per evolucionar i avançar en el propi recorregut de vida.

No esperis. Comença a tenir una mirada cap a tu mateix!!!

Prova de virtuts i defectes

La gent sap tan poc sobre un mateix, que si els preguntes que et diguin cinc virtuts i cinc conductes no beneficioses que facin inconscientment, la gran majoria es quedaria en silenci. No ho saben perquè mai no s’han observat.