La llibertat de ser jo
La identitat personal és un tret característic de la naturalesa humana. Tota persona és una existència, i a aquesta existència, com si fos un motlle de fang, se li ha de donar forma. Aquesta forma va canviant al llarg dels anys degut a la nostra inspiració, ja que les noves idees que ens proporcionen les experiències fa que ens replantegem la personalitat una vegada rere l’altra. Som escultors de la nostra identitat i volem la forma ideal i definitiva perquè l’essència com a humà singular quedi plasmada de manera definitiva i ideal a la imatge. I a aquesta essència només s’hi arribarà si partim del sentiment de llibertat, el principi més preuat per a un artista de la vida.
Som lliures d’escollir la nostra identitat o sempre estem condicionats? Existeix la llibertat per a decidir qui vull ser i com vull ser? Com ho fem per a ser lliures sent nosaltres mateixos sense que ningú ens influenciï i ens afecti?
El filòsof francès Sartre deia que “som tan lliures que estem condemnats a la llibertat”, ja que cada moment de la vida és una decisió mental que es portarà a la pràctica. Segons ell, la llibertat és una condemna de la qual no podem escapar-nos. A això, jo hi afegiria un petit incís per a mi molt important: som lliures sempre que siguem conscients que som lliures i estem tenint aquesta capacitat de decidir lliurement. Si, perquè per molt que siguis lliure sense saber que ets lliure de decidir qui vols ser, és com portar un cotxe sense ser conscient que estàs dintre o per a què serveixen les marxes. La consciència és la clau de tot a la vida, i en concret d’aquest punt de la llibertat per a decidir la nostra identitat. La consciència vindria a ser una espècie de sentit que et fa viure l’ara sabent que l’estàs vivint. Menges a la taula els espaguetis i ets conscient que els estàs menjant perquè assaboreixes cada mos de menjar. La consciència seria l’antagònic del pilot automàtic, que són els patrons genètics de la família i l’entorn. Només has d’escoltar-te i observar-te i tindràs més facilitat per a decidir qui vols ser. Dos preguntes que et podrien ajudar a saber decidir qui vols ser són: com vols que et recordin quan ja no estiguis aquí? i si fossis un amic teu com vols que pensin de tu ara mateix? Sigues lliure de decidir “ser jo”, és un dret natural de vida. Sigues tu.
JOC A FER: UNA CARTA PER CONCIENCIAR-TE
Digues cada trenta minuts del dia la frase “sóc conscient de... (i el nom en qüestió)” i el que estàs fent en el moment. Així entraràs en consciència de la teva existència i podràs viure conscientment l’acció. Escriu-te una carta a tu mateix com si estiguessis a punt de morir amb vuitanta anys dient i agraint tot el que has viscut. Crea imaginàriament la vida viscuda. Inventat des de la llibertat el guió.