Jo ideal
En aquest mateix instant que vostè està llegint les següents línies hi ha centenars, milers de persones, que estan passant per un moment de dolor a les seves vides. A això el sistema li’n diu depressió, una paraula que fa por escoltar-la, però que s’utilitza molt al carrer. Penso que simplement és deixar de creure en un mateix. Independentment de les paraules, encara que tenen molt a veure a l’hora de fer-nos sentir d’una o una altra forma, el fet és que se sent dèbil, sol i insegur, i no sap com acabar amb aquests pensaments que el torturen. Li dono un consell perquè comenci a sortir d’aquest túnel on només veu foscor, deixi parlar el seu jo ideal que està dins seu. Escolti’l:
“Per fi permets expressar-me. Ja era hora! Em tenies arraconat en aquesta espècie de presó en el fons de la teva raó. Penses tant, que de tant fer-ho acabes pensant de forma nociva per a tu. Ara què, tens la idea que no vals res? Que no vals per a res? Que no podràs sortir dels problemes en els quals estàs? Ves a la teva vida, perquè ella és el millor exemple per ser tu. A veure, qui ha aconseguit els èxits de la teva vida? Qui? Tu, oi? Obre els ulls i comença a observar-te des de fora. Mira la teva persona i descobreix el que mai havies vist. Quines accions has tingut avui que t’han beneficiat? Busca tres grans gestes que has aconseguit. No parlis, calla. Observa! Guau! Això d’avui ho has fet tu. Aquells èxits els vas aconseguir tu. Tu ets qui ho fas tot. I al principi segur que pensaves que no podies, però com sempre, acabes aconseguint el que et proposes. Per què tant dubtar si al final acabes conquerint els objectius en més o menys temps, des d’una acció o una casualitat. I les vegades que t’has impulsat a la claredat d’una solució? En quants moments ho vas donar tot per perdut, però per exigències de la vida, que t’obligaven a sobreviure, vas arribar a la solució d’aquell problema? Busca aquests problemes que tu vas convertir en solucions. I les coses que saps? Quantes coses saps fer? Enumera les teves meravelloses habilitats, les activitats o treballs que se’t donen bé i en què els resultats tendeixen a ser sempre molt bons. Tot això ho fas tu a partir de tu. Ho has de veure. Observa des de fora. I per no parlar de les vegades en què has donat suport, motivat o ajudat amics, familiars o coneguts per submergir-los a la llum de l’esperança. Les teves paraules van ser encoratjadores, van donar aquest halo de vida que necessitaven per tornar a creure en elles mateixes. A quantes persones has fet felices? Deixa que et vinguin les seves cares a la memòria. Sí, moltíssimes, i torno a repetir-t’ho, tu ets la persona que ha provocat la seva felicitat. A més, no siguis victimista, aixeca’t ja, el cap mirant al davant, les espatlles ben alçades, el pit cap a fora i aquest somriure que alegra la vida al món. Hauries d’agrair qui ets i el que ets, perquè el món és millor gràcies a tu i els teus actes. Només et demano una cosa: tanca els ulls i imagina’m enfront de tu, al teu jo ideal, a aquest individu que tantes coses ha aconseguit, fet i aportat a les persones i a la vida; abraça’m, sent i deixa que en tu s’instal·lin les emocions que a partir d’ara t’ajudaran a tornar a ser tu. T’estimo amic meu!”
L'exercici a fer: elogia’t i felicita’t
Durant les pròximes dues setmanes llegeix aquesta carta cada dia una vegada, després mira’t al mirall i digue’s a la teva persona tot el que vals a través de la felicitació i l’elogi