Al voltant de la mort
Fa milers d’anys que experimentem la vida i encara no arribem a saber què és exactament la mort, aquest fenomen existencial que tant ens afecta i condiciona.
Al seu voltant apareixen diverses preguntes: 1) per què li tenim por?; 2) per què patim quan se’n va un ésser estimat?; 3) com podem viure des d’ella? Quan mires a la mort de prop i li preguntes, les respostes apareixen i el núvol d’incertesa es transforma en un cel obert de claror. És el moment de començar a viure entenent la mort.
1) La por a la mort no és nostra, és del nostre cos, que no vol desaparèixer. El cos humà té intel·ligència i aquesta està dissenyada amb un únic objectiu: la supervivència. Tot el que l’amenaci fa que es generi tensió, i no hi ha pitjor amenaça que la il·lusió del pas del temps, que el cos veu com una forma finita d’acabar.
2) En el nostre sistema ens han educat a posseir, a consumir. Quan considerem que hi ha possessions nostres, ja sigui un objecte, persona, experiència o acte, el cos produeix dues sensacions-emocions: la por a perdre la possessió i la necessitat de tenir-la. Entenem, llavors, que tota possessió que estigui en perill de pèrdua ens farà sentir por o necessitat. Si considero que el fill, pare, mare, amic, etcètera, és meu, el fet de perdre’l em generarà necessitat, angoixa, tristor, ansietat, frustració o depressió. Patim perquè perdem la possessió dels nostres éssers estimats i no volem que ens deixin sols.
3) La mort està en la mateixa línia de la vida, és només un extrem. A l’altre està el naixement. Quan entens que no hi ha naixement o principi sense un final o mort, ets conscient que la mort serveix per viure en el present i connectar-te amb la bellesa de la vida.
JOCS A FER. Perdre la por
1) Durant una setmana, davant del mirall, parla al cos en veu alta dient-li que accepti que morirà i que gaudeixi. 2) Amplia una foto de l’ésser estimat mort, enganxa-li quatre globus d’heli i deixa-la volar dient: “Em desaferro de tu (nom ésser estimat), m’allibero del dolor i et deixo seguir el teu camí. Gràcies per tot el que m’has donat.” 3) Cada dia imagina que és el darrer de la teva vida i viu aprofitant cada moment.