Les lleis de la vida i el sentit comú
En la societat actual, els individus hem perdut un dels sentits més importants per a la nostra supervivència: el sentit comú. Aquesta afirmació l’argumento des de les experiències reals que cada dia vivim. Discussions entre persones perquè cadascú creu que té la raó, patiments exagerats per voler-ho controlar tot, angoixes innecessàries degut a les múltiples palles mentals que ens fem, preocupacions excessives per les persones del nostre voltant, pors precipitades abans d’aprendre qualsevol habilitat o activitat, exigències constants a nosaltres mateixos buscant la perfecció ideal, i un llarg etcètera. Tenim tants problemes com diem, o som nosaltres que hem perdut el sentit comú a l’hora d’encarar la vida?
En aquest punt, ens hauríem de preguntar què és el sentit comú. Des de la meva modesta opinió, és l’actitud de consciència que ha de tenir un individu davant una situació, veient-la a partir de les lleis naturals de la vida. Aquestes lleis, que són innegociables i absolutes, és a dir, que sempre es donen sí o sí perquè actuen com a base de l’essència de la vida, són uns condicionants que hem de tenir en compte i fer-nos conscients d’ells quan afrontem una experiència. Poso un exemple: m’he apuntat a l’autoescola per treure’m el carnet de conduir; mai he conduït, i no m’agrada conduir, però he de tenir un carnet si vull disposar de llibertat de moviment i no dependre de ningú; porto tres pràctiques amb el professor i estic angoixat perquè no tinc l’habilitat de conducció que jo voldria; acaba la pràctica i em diu el professor: “no t’estressis, pren-t’ho amb calma, mai has conduït, no vulguis aprendre en dos dies una habilitat que té un procés d’aprenentatge. Fes-te conscient que vas massa ràpid. Tranquil, a poc a poc amb la pràctica i l’atenció, sense posar-te exigències, tot anirà sol”.
La vida té unes lleis, i nosaltres no les volem entendre. Desitgem canviar la natura de la vida per la comoditat i el plaer, com un nen petit que ho vol tot ja i com ell diu. No, hem de respectar aquestes lleis, ser conscients d’elles i viure en harmonia amb elles. Quan així ho fem, deixem de patir. Ja no hi ha preocupacions, exigències, angoixes, pors. Vivim amb serenitat, pau i goig. Enumero algunes d’aquestes importants lleis de la natura: per aprendre o crear hi ha un procés de temps (res és al moment), la vida és principi i final (tot és passatger), la diversitat d’idees i la diferència d’estats és una constant (res és la veritat, tot és una multiplicitat), el que ens passa no és tan important com pensem (tot és relatiu).
Practica el sentit comú, actua d’acord amb les lleis de la natura, et sentiràs immensament poderós, infinitament alegre i viuràs en una diversió constant.
EXERCICI A FER: Actuar d'acord amb les lleis
Aprèn les quatre lleis esmentades a l’escrit. Durant el dia fes-te conscient quan estàs actuant sense tenir en compte les lleis i realitza cinc actes des de les lleis naturals de la vida. Quan arribi la nit, agafa un paper i escriu els actes que has fet plantejant-te prèviament les lleis.