El canvi mundial (I)
Què penses del que està passant al món? Veus normal la crisi humana que estem vivint? Qui són els culpables? Hi ha alguna solució? I si n’hi ha, els que tenen el poder de transformar aquesta situació, ho volen fer, o els interessa més que tot continuï igual?
El canvi mundial a millor es pot donar, però no per la via on van els polítics, i tampoc des del paradigma socioeconòmic actual. És més, aquest paradigma a través del qual veiem la vida, i el món, és el principal causant de la crisi existencial de l’home al planeta Terra. No pots canviar una situació problemàtica mitjançant allò que la va provocar. S’ha de buscar una idea i una acció diferents. Llavors, raonem que això no canvia des de l’estructura i els principis del sistema capitalista, perquè aquests han estat els que han provocat la crisi d’identitat humana i de convivència entre els homes i entre l’home i la natura.
El camí pel canvi és la consciència, un salt de consciència individual per generar una consciència col·lectiva que permeti reconstruir el món amb noves idees. Perquè la crisi no és econòmica ni social, sinó de pensament. Els pensaments porten a accions, i aquestes a resultats. Quan els resultats no són idonis és perquè els pensaments fallen. I un model de pensament on la competitivitat, l’individualisme i el materialisme estan per damunt de la cooperació, el bé comunitari i l’esperit, és sinònim de desordre i caos. Això no vol dir que no ha d’existir la competitivitat, l’individualisme i el materialisme; tot el contrari, hi han d’estar, ja que formen part de la nostra natura humana i social, però mai a dalt de tot de la piràmide. Regnant el millor model de pensament s’ha de situar la consciència. I com a consciència hem d’entendre la unió entre home i natura, ja que el vell paradigma de consciència ens porta a la separació, fonamentant lluita, egoisme i odi. L’home, des de sempre, ha intentat instaurar la consciència de la unió entre l’ésser humà i la natura, però s’ha trobat amb una força interior, que actua com un “diable”, desviant-nos de la nostra consciència del tot. I aquesta batalla interna entre una força que ens separa del món i dels seus atributs, i una altra que ens uneix al món i als seus elements vitals, es manifesta en la societat.
Si parem atenció a la nostra vida quotidiana veurem que tenim més sensacions de separar-nos de les coses, de les situacions o de les persones que d’unir-nos-hi. Com ja van plantejar les profecies dels antics, li ha tocat a la nostra civilització decidir definitivament el futur de la raça humana i del planeta Terra, ja que mai a la història havíem estat tant malament.
LA CONSCIÈNCIA QUE ENS FA SENTIR MILLOR
Fes-te conscient dels impulsos diaris que tens, si de forma automàtica busques la separació o la unió amb el que t’envolta. Intencionadament, en lloc de separar-te, busca una consciència d’unió amb persones, situacions i elements externs a tu. Només que ho desitgis mentalment i actuïs començaràs a sentir-te serè, en pau i molt alegre i poderós.