La celebració

Cada cop que vivim a la nostra vida un esdeveniment important que ens fa sentir feliços ho celebrem. Però tenim idea del que significa per al nostre psiquisme la celebració? Sabem exactament quina és la seva natura en la vida de l’home? Per què existeix el fet de celebrar moments o accions? Quines cultures originàries es van iniciar en la celebració? O com hem de celebrar els èxits o propòsits a la nostra vida?

La celebració és un “ritual”, i un ritual és una acció simbòlica que li dona funció a una idea o creença. Quan simbolitzem de forma pràctica una idea, per exemple bufem les espelmes el dia del nostre aniversari, el nostre psiquisme grava informació: “tinc x anys i estic viu, i això em permet continuar vivint i gaudint de la vida”. La nostra ment és una gravadora d’informació, i la manera més senzilla de gravar-ne és a través d’actes que representin una idea. Per tant, cada vegada que li donem funció a una acció que fem, allò que creiem i pensem es grava a la nostra caixa mental. Tots els rituals són actes simbòlics representatius, i serveixen per programar els arxius mentals del nostre psiquisme, les idees i comportaments automàtics (positius o negatius) que ens fan ser i atraure. La celebració, de tots els rituals que practica l’ésser humà, és l’acte simbòlic més impactant per a la ment humana, ja que els sentiments generats són d’excitació i amor, els neuroquímics més potents per al cervell, i també per a l’Univers, la consciència intel·ligent amb la qual estem connectats.

Els nostres avantpassat ja celebraven, i ho feien des d’una funcionabilitat de praxis mental i a la vegada mística. Per a ells el ritual de la celebració era un ritual d’iniciació. Dins dels passos que seguien els mags, la celebració era l’última fase d’un mètode que començava obrint espai sagrat, seguia amb la invocació a l’univers, passava per la lectura dels senyals o casualitats, les ofrenes a l’univers, i acabava amb la celebració, l’acte que integrava en la ment dels presents la sensació d’èxit i poder personal, així com una forma d’agraïment a l’univers pel compliment dels desitjos demandats. Tenim proves arqueològiques de l’època neolítica on ja hi havia rituals de celebració, com també el testimoni de les grans cultures iniciàtiques del planeta: maies, inques, celtes, grecs, romans, hoppis, egipcis, etcètera.

Si fòssim conscients de la necessitat de la celebració a les nostres vides, celebraríem molt més del que ho fem actualment. Hauríem d’estar celebrant a cada moment, ja que tancaríem a la ment els cicles de les experiències passades i donaríem direcció a les noves que ens venen, i integraríem la sensació de valorització cap a nosaltres mateixos per la consecució de l’objectiu anhelat. Deixa d’exigir-te tant, deixa de celebrar per celebrar, respecta el ritual de la celebració i a partir d’ara passat el dia fent actes de celebració que enlluernin el camí de la teva vida.

A CELEBRAR MÉS

–Durant el dia, quan facis una acció on et sentis orgullós de tu celebra-ho fent-te un petó amb les mans al rostre i dient-te “soc genial, singular i pròsper”.

–Quan visquis una experiència meravellosa a la vida celebra-ho amb un bany d’aigua molt calenta, pètals de rosa, sals de bany i xampany dient en alt: “aquesta [situació x] és genial, singular, brillant i exitosa”.