Amanida de patata i ceps

La patata pot semblar un aliment vulgar però les opcions que dona a l’hora de cuinar són infinites i pot ser protagonista dels plats més exquisits. El tubercle –que en algunes zones de parla catalana s’anomena creïlla, trumfa o trumfo– té l’origen als pobles nadius andins. Durant molts segles aquest va ser l’aliment principal per a aquests assentaments i se’n van fer experts: dominaven el cultiu de moltes varietats i van aprendre a cultivar-les fins a 4.000 metres d’altitud.

L’èxit de la patata en l’alimentació sorgeix per la facilitat per digerir-la i per l’alt valor nutricional que aporta. Està formada en gran part per aigua, i també té midó, proteïnes, minerals i diverses vitamines.

Andorra també és terra fèrtil de la patata i diversos agricultors la cultiven. L’autòctona es distingeix en quatre varietats, Naga, Noisette, Anaïs i Florica i es pot trobar a la venda en nombrosos establiments comercials.

RECEPTA

Ingredients

Patates

Ceps (o un altre bolet de temporada)

Escarola

Foie

Tòfona

Raves, tomàquets cirerols i pastanaga per decorar

Sal i pebre

Oli, vinagre i mostassa

Elaboració

1. Pelem i tallem a rodanxes molt fines les patates. Les confitem al forn. Les repartim en una safata amb oli abundant i les coem a temperatura molt baixa. Un cop tinguem la patata feta, ja podem començar a muntar el plat. Primer de tot preparem un llit de patata que cobreixi el fons del plat.

2. A continuació tallem a làmines ben primes els ceps (o el bolet de temporada que ens vagi bé) i les situem en format de ventall al voltant del plat.

3. Afegim l’escarola sobre la patata i els bolets. Prèviament, l’amanim amb oli, sal i una mica de pebre.

4. A sobre de l’escarola hi ratllem unes làmines de foie i, si en tenim, uns encenalls de tòfona.

5. Finalitzem el plat amb una vinagreta de mostassa. Podem donar color a l’amanida amb uns trossets de rave, tomàquets cirerols i pastanaga.