Roser Serrano: ruta a la motxilla i l'agenda

Amb una motxilla, agenda, cantimplora i trenta quilos a l’esquena. Així és com la Roser Serrano, una ordinenca de 24 anys, va recórrer part de l’Argentina, el Perú, Bolívia i Xile l’estiu passat. Explica aquest viatge “impressionant” mentre remira el bloc de notes on després de cada jornada apuntava tot el que havia fet. Hi figuren rutes, mitjans de transport, despeses i fins i tot apunts més curiosos, com ara els cruiximents que va patir després de pujar el Machu Picchu i caminar dues hores fins a la ciutat de Cuzco.

De dilluns a divendres la Roser és assistent d’educació al Licée i els caps de setmana fa de monitora d’esquí. De fet, això últim va ser el que la va portar a l’Argentina, concretament a Calafate, on va passar un mes ensenyant a esquiar. Aquest era l’objectiu del viatge i l’excusa per un cop allà seguir rodant. Va visitar molts racons, però si hagués de triar-ne un es quedaria amb el poble argentí del Chalten, famós pel trekking i l’escalada.

La Roser és una noia decidida i prova n’és que va fer el viatge sola i sense contractar amb antelació l’allotjament o el transport. “Anava a l’aventura, sovint em guiava per recomanacions de gent que em trobava”, assenyala. Precisament, el fet de no anar acompanyada va fer que conegués molts altres viatgers, com ara aquell mexicà amb qui va coincidir en un tren a Bolívia i amb qui va topar dies després dalt del Machu Picchu.

A anècdotes divertides se n’afegeixen d’altres que no ho són tant. I és que lamenta els problemes que va patir amb el passaport andorrà. “A cada frontera vaig haver d’estar-hi més d’una hora, no tenien ni idea d’on és Andorra”, explica la viatgera, qui fins i tot assegura haver d’ensenyat algun mapa d’Europa a policies.

Abans d’acabar ensenya l’última pàgina de l’agenda. Hi apareix una llista de les set meravelles del món, amb el Machu Picchu ratllat. El proper estiu espera fer el mateix amb el Taj Mahal, a l’Índia.