L'Índia davant l'objectiu

Hi ha qui treballa per viatjar i qui viatja per treballar. Això últim és una mica el cas del David Vilanova, un fotògraf andorrà de 31 anys establert a Barcelona. Vilanova ha retratat amb la càmera paisatges i gent de països com ara Birmània, Nigèria, o Senegal. El destí que va captar millor el seu focus, però, va ser l’Índia, el 2013.

Vilanova va escollir l’Índia perquè “és un lloc que no te’l poden explicar, l’has de viure”. Volia aventurar-se a viatjar sol una llarga temporada per descobrir-se, així que va voltar tres mesos pel nord i sud del país. Amb la motxilla a l’esquena, va recórrer una llarga llista de ciutats: Nova Delhi, Rajasthan, Goa... I va ser la primera nit, quan va haver de sortir pitant de l’habitació de l’hotel per un incendi a l’inter­ruptor del costat del llit, quan va saber que el viatge prometia.

Del viatge en va aprendre molt. El que més, d’ell mateix. “Viatjar sol t’obre els ulls pel que fa a la teva personalitat i et fa superar reptes”, explica. No obstant això, sembla que de viatjar sol, poc. “No pares de conèixer gent i compartir tot amb altres que estan fent el mateix que tu, la connexió és molt ràpida i intensa”, comenta. De fet, després de tretze anys, Vilanova continua parlant i veient-se amb amics que va fer a l’Índia.

El jove andorrà guarda moltes instantànies a la retina de coses que el van sorprendre. Entre elles, Benarés, una de les set ciutats sagrades de l’Índia, on la gent va a morir per després ser cremada, esperant la reencarnació. “Els crematoris als ghats (escales d’accés al riu Ganges) són impactants i tot el que envolta la ciutat és especial”, assenyala. Diu que sempre que ha de viatjar està desitjant veure’s a l’aeroport i començar “la veritable pel·lícula i no la imaginària que fa temps que em ronda pel cap”. Ara està fantasiant en la pròxima, que rodarà al gener. Aquesta vegada amb Sud-amèrica d’escenari.