Als cinc continents

Quan té uns calers estalviats, el Cesc Sanjuan té clar en què els invertirà: a sumar un nou (o no, això mai se sap) nom a la llista de països visitats. Apassionat per veure món, ha trepitjat els cinc continents, per llocs tan diversos com Sud-àfrica, Japó (un grapat de vegades), Tailàndia, Tanzània, Filipines (n’ha tornat fa poc), Marroc, Índia o Malàisia. Durant anys, va viatjar perquè la feina li ho exigia –va treballar un lustre per al mundial de motociclisme, al departament de logística, movent-se cada dos per tres– i aquella experiència li va encetar un univers que el va enganxar. “La majoria de companys anaven bojos per tornar a casa, però un altre noi i jo sempre miràvem d’allargar una mica l’estada per conèixer millor els països”, recorda.

Ara no hi ha any que no agafi un avió almenys un parell de cops: per fer uns dies d’esquí a l’hivern, i unes setmanes de turisme més abans de tancar l’any: ja sigui per fer trekking a l’Himàlaia, com per descobrir el tauró blanc a Sudàfrica o lliscar per les pistes d’esquí japoneses.

D’anècdotes n’ha viscut tantes que en tindria per a un parell de llibres. Des de comprar, amb el company de viatge, un cotxe a Austràlia per 200 euros per voltar mig país (és una opció més econòmica que el transport públic i, a més, suposa un estalvi en hotels) i atropellar per accident un cangur en plena nit –“ens havien aconsellat no conduir de nit, i vaig entendre per què..!”, confessa– fins a topar-se amb un parell de girafes en plena selva verge en una excursió de matinada per ascendir el Mont Meru a Tanzània.

Després d’haver vist tants racons del planeta, quines recomanacions fa? “Per la natura, Costa Rica. Per passar-ho bé i perquè ho fan tot molt fàcil al turista, Filipines. I per impacte cultural, Japó”, descriu.