Retorn a les arrels

Fa vint-i-dos anys que viu a Nova York, però es fa difícil de dir d’on és en Nils Schlebusch. Treballa de fotògraf de viatges (ha publicat a The New York Times i a Conde Nast Traveller, entre altres) i segurament passa més temps recorrent el món que no a casa. Només l’any passat va ser a l’Argentina (va anar en vaixell des de Montevideo fins a Ushuaia), a Austràlia i Nova Zelanda, a les Galápagos, en un viatge en vaixell a Anglaterra, a Xile i a Eivissa, entre més. Però no tan sols per la seva professió és difícil de dir d’on és. La seva família té arrels a molts llocs. Un d’aquests és Andorra. Els seus avis materns es van establir al país fa una bona colla d’anys. El 1924 l’avi, Alexander, va haver de fugir de la seva Estònia natal per la invasió russa. Va anar a parar a França, on va conèixer l’àvia, Olivia, i es van enamorar. Ella tenia un problema respiratori i els metges li van recomanar viure en altitud. Per això van acabar al Principat. L’avi va treballar en un negoci d’electrodomèstics. Els portava des de França, tant a l’estiu com a l’hivern. Fins i tot si el port d’Envalira quedava tallat per la neu, es carregava a l’esquena la mercaderia i es calçava els esquís als peus. “El meu avi feia randonnée abans que estigués de moda”, sub­ratlla Nils orgullós.

I com va acabar ell a Nova York? La seva mare va viure un temps a Londres, on hi va conèixer el seu pare, d’origen alemany. Casats van anar a viure a Madrid, on el Nils va créixer. Més endavant va anar a viure als Estats Units, d’on és la seva dona.

Amb la família venen a Andorra de tant en tant. Un dels últims cops va ser per celebrar tots junts (té una germana a Alemanya i una altra a Austràlia) les bodes d’or dels seus pares, una cerimònia que ara fa mig segle va tenir lloc a l’església de Sant Esteve de la capital.