De voluntària a Madagascar

Els paisatges, una posta de sol, uns nens rient... Això, i tota l’experiència viscuda a Madagascar, és el que Míriam Guitart es va emportar de la seva estada al país africà l’estiu passat.

Guitart, de 31 anys i educadora a l’escola Meritxell, va marxar amb l’ONG Aigua de Coco a aquesta gran illa de l’Índic per fer de voluntària a diversos projectes. “Coneixia gent que ho havia fet, vaig tenir vacances extra i m’hi vaig decidir”, afirma. L’objectiu? “Aportar el meu gra de sorra, conèixer la cultura d’allí i aprendre d’ells”, diu.

Durant les tres setmanes que hi va estar, Guitart va fer “una mica de tot”, va treballar en una escola de mares, va realitzar activitats lúdiques amb nens, entrevistes amb famílies... També, és clar, va poder conèixer de prop la realitat de Madagascar, un país del qual li va agradar gairebé tot, i del qual destaca el menjar, “d’ascendència oriental, amb molts fideus, arròs i blat de moro”, i la gent, que “és una passada, humil, senzilla, i que t’ajuda”.

No tot va ser idíl·lic, però. Guitart va tenir l’ocasió de trepitjar un hospital i comprovar les “males condicions” en què estava. “Va ser molt impactant, vam veure com a un home li posaven punts al peu en viu perquè no podia pagar l’anestèsia”, explica.

Amb tot, Guitart recomana a tothom visitar Madagascar. “És molt gran, molt xulo, un bon país per anar”, assegura. Això sí, “amb un bon nivell de francès”. Ella, comenta, no el tenia, i això li va suposar “una mica de barrera, tot i que la comunicació gestual “em va ajudar molt”.