7 DIES
L’empusa, una mantis diferent
Són caçadors amb una gran capacitat de camuflatge
Aquesta passada primavera, en una sortida de camp rutinària a les zones més càlides d’Andorra, em va sorprendre un insecte especial, un animal que mai abans havia vist i que a primera vista recordava un insecte pal (fàsmid) o un pregadeus (la més coneguda, Mantis religiosa).
La seva troballa em va dur a fotografiar-la i buscar-ne més informació per saber quina espècie era, si ja s’havia trobat abans a Andorra o de quins llocs és pròpia, quins són els seus hàbits de vida i com és que es trobava a Andorra. Algunes d’aquelles preguntes són les que plantegem en aquest article divulgatiu.
El primer, doncs, va ser esbrinar què era: una empusa (Empusa pennata), un insecte mantodeu de la família dels empúsids, un parent doncs de les mantis o pregadeus. Aquest insecte, relativament gran al fer uns 6-8 cm de llarg, es caracteritza per tenir un cos allargat recolzat sobre 4 potes llargues i primes, entre les quals es troba un abdomen petit, corbat i amb unes ornamentacions singulars. A la part superior del tòrax (allargat, com hem dit) hi trobem les altres dues potes, que són també llargues però eixamplades, i les disposen plegades com en el cas dels pregadeus. Aquestes dues potes superiors estan proveïdes de fortes espines i una gran capacitat de prensió, coses que els permeten caçar les seves preses amb gran eficàcia. Un dels seus detalls més característics, però, és la disposició d’una estructura com una corona o una banya entre les dues antenes, presentant un aspecte totalment singular i que li dona el nom d’espècie, pennata.
Són animals caçadors i que aprofiten la seva gran capacitat de camuflatge per atrapar altres insectes o aranyes, inclús al vol, per alimentar-se’n. Per aconseguir-ho amb èxit, tenen un sentit de la vista molt desenvolupat, ja que gaudeixen de dos grans ulls compostos i també d’una bona mobilitat al petit cap. També tenen unes mandíbules fortes que els permeten menjar les preses just acabades de caçar.
El que no hem pogut saber és com ha arribat a Andorra, si bé aquest insecte viu a zones relativament properes a la península Ibèrica i el litoral continental mediterrani (França, Itàlia i nord d’Àfrica), ja que el seu hàbitat característic seria més de zones properes al litoral en matollars o herbassars secs i de clima mediterrani.
Per acabar amb les curiositats, el nom d’Empusa vindria de la mitologia grega, on Empusa era un espectre de natura obscura, del seguici d’Hècate, amb la particularitat que podia canviar d’aparença i mostrar-se com una dona de gran bellesa per seduir els homes i devorar-los, com certament també fan les femelles d’aquest gènere que poden arribar a menjar-se els mascles durant la còpula (encara que no tan sovint com en els pregadeus).