Les males herbes

Els marges dels camins, dels prats o els camps de tabac són espais totalment fèrtils i plens de vida... si tens ulls per mirar-te’ls. Aquests espais normalment és on trobem plantes que podem denominar com a plantes vulgars o en termes més tècnics, ruderals o messícoles. Els podem dir també males herbes, però aquestes plantes no tenen res de vulgar, ni de dolent.

Totes fan serveis a l’ecosistema, a més del sol fet d’existir. Les plantes ruderals, doncs, són molt importants per conservar el bon funcionament dels ecosistemes agraris, per exemple. El declivi d’algunes d’aquestes espècies (eliminades per herbicides o mecànicament) està relacionat estretament amb la pèrdua d’insectes pol·linitzadors (que actuen dins els conreus, per exemple, facilitant l’intercanvi de pol·len que permet que les flors acabin sent un fruit). Així doncs, podem dir que els horts o camps que conserven aquestes herbes al marge fan que els pol·linitzadors que s’hi trobin puguin actuar dins el propi cultiu.

La presència d’insectes, pol·linitzadors o no, afavoreix també la biodiversitat general. Per exemple com a aliment d’ocells insectívors o per mantenir les poblacions de rèptils de les proximitats. També els fruits que les pròpies males herbes fan serveixen d’aliment a altres insectes com les formigues o ocells granívors. Finalment, la vegetació d’aquests marges permet mantenir la humitat del sòl, retenir-lo i prevenir-ne l’erosió i oferir espais de diversitat a llocs on potser no n’hi hauria.

Posem alguns exemples: a marges dels conreus podem trobar roselles (Papaver rhoeas), la mirallera (Legousia scabra) o els ulls d’àngel (Adonis annua); a marges dels camins d’Andorra, fàcilment veurem verdolaga (Portulaca oleracea), l’herba berruguera (Chelidonium majus) o els coneguts pixallits (Taraxacum officinale). A zones més urbanes, fàcilment trobarem plantes com la introduïda Conyza canadensis o les cominasses (Chaerophyllum aureum) que poden arribar al mig metre d’alt!

Recentment, moltes iniciatives internacionals estan permetent que les males herbes tornin a poblar els escocells dels arbres ciutadans, els parterres o els marges dels camins suburbans. Aquestes iniciatives cal que es vegin recolzades per la ciutadania, a la que esperem informar dels beneficis d’aquests entorns per canviar la perspectiva de mala herba per la de planta ruderal, ja que aquest tipus d’iniciatives són bones per a la biodiversitat.