7 DIES
Com reconèixer plantes (i més) d’espècies similars
Per identificar exemplars botànics semblants i evitar confusions perilloses, cal fixar-se en detalls específics i saber quines són les diferències clau.
Molts de nosaltres estem habituats a recollir plantes per posar-les a amanides o fer infusions, i també a buscar bolets comestibles. Algunes espècies són ben conegudes, i fins i tot els nens les reconeixen sense dubtar. Per exemple, les plantes de maduixera, mora i gerds. Altres espècies, al contrari, poden semblar iguals a l’ull no expert en biologia, i això pot ser molt perillós.
En realitat, si comparem dues plantes de dues espècies que semblen similars entre elles, podem veure diferències molt evidents. I una vegada vista la diferència, aquesta es memoritza immediatament, i ja no serà un problema reconèixer la planta fins i tot en absència de l’altra per comparar.
Com es fa? En l’àmbit científic, els investigadors botànics utilitzen llibres amb claus dicotòmiques per identificar una espècie desconeguda o per confirmar-ne una de ja identificada. El llibre conté un esquema que condueix, mitjançant un qüestionari de sí o no sobre la presència de diferents caràcters, des del regne vegetal fins a arribar a una sola espècie. És la forma més meticulosa, però també la més segura, de saber el que s’ha trobat al bosc.
Tanmateix, a la vida quotidiana, n’hi ha prou de conèixer el principi bàsic. En general, les espècies similars difereixen en caràcters que, inicialment, es poden considerar una variància, és a dir, la presència de diverses varietats dins de la mateixa espècie. Com, per exemple, estem acostumats a veure roses de diversos colors o enciams de diverses formes de fulla. O, de vegades, la diferència no es nota perquè és una part de la planta que no interessa al recol·lector. Per exemple, si s’observen nombroses plantes silvestres que tenen flors semblants a les de la dent de lleó. Un veu la flor d’aspecte familiar, veu que les fulles són també llargues i no es fixa que potser són més peludes del que està habituat a veure a la dent de lleó, o que hi ha fulles molt petites al peduncle de la flor.
A la imatge inferior podem observar els detalls més comuns que cal tenir en compte en el reconeixement o la comparació de plantes. En general, aquests detalls estan ben marcats als llibres que contenen una imatge de la seva espècie, o als herbaris, fins i tot als digitals. Per exemple, al portal Acta Plantarum podeu consultar galeries d’imatges de quasi totes les espècies vegetals que trobem a Andorra: aspecte general, fotos macro de flors, fulles i llavors.