7 DIES
La vespa asiàtica (‘vespa velutina’) (I)
Aquesta espècie invasora s’ha establert a Europa, incloent-hi Andorra, gràcies a la seva adaptabilitat i eficients mecanismes de comunicació.
Els vespers solen trobar-se als arbres i també en zones urbanes
Ja fa un temps que viu a Andorra una nova espècie. Parlarem en dos articles consecutius de la vespa asiàtica.
La Vespa velutina subsp. nigrithorax és una espècie invasora a Europa, vinguda de la Xina, Bhutan, el nord de l’Índia i l’est del Nepal. Es creu que va arribar a Europa en el transport de mercaderies importades de la Xina amb destí al port de Bordeus, França, des d’on va començar la propagació.
És un insecte eusocial, on les femelles poden ser obreres o reines (incloent-hi joves reines, anomenades fundadores). Les obreres presenten comportaments cooperatius i divisió de tasques depenent de l’edat, com ara cura de la cria, manteniment del niu, defensa o recerca de recursos.
La capacitat per aprendre, memoritzar i comunicar-se és una de les claus de l’èxit d’aquesta espècie. Tenen un elaborat i eficient mecanisme de comunicació química amb un gran repertori de senyals olfactius relacionats amb aspectes del comportament com el reconeixement d’individus, la cura de la cria o la defensa.
Fan un niu construït amb fibres vegetals barrejades amb secrecions salivals i olis. La seva forma és normalment ovalada amb un forat d’entrada lateral i poden arribar a ser molt grans.
En general, solen preferir climes temperats, on les temperatures no siguin extremament fredes ni massa caloroses. Tot i que poden adaptar-se a diferents nivells de precipitació, s’ha vist que aquesta espècie tendeix a prosperar en àrees amb precipitació moderada i ben distribuïda al llarg de l’any, amb quatre estacions. No obstant això, és capaç de sobreviure en regions amb climes més secs i també freds, tot i que prefereix evitar àrees amb gelades fortes i prolongades. Les gelades severes poden afectar negativament les seves colònies i disminuir la capacitat de supervivència a l’hivern.
Els vespers de V. velutina solen trobar-se a capçades dels arbres, però també es poden fer en llocs més antropitzats com ràfecs sota la teulada d’algunes cases, en torres elèctriques o fins i tot en marges i talussos de camins en llocs on queden amagats entre arrels o espais de vegetació arbustiva. En cas de veure’n, és important avisar els banders trucant al 148.