7 DIES
La vespa asiàtica (‘vespa velutina’) (II)
Aquesta espècie suposa una amenaça per a altres insectes vitals a Andorra, com l’abella de la mel, i per a la biodiversitat en el seu conjunt.
És important saber distingir-la de les vespes autòctones
En l’article anterior vam presentar l’espècie de vespa invasora que anomenem, en català, vespa asiàtica, vinguda fa un temps a Europa i també present a Andorra.
La Vespa velutina suposa una amenaça per a les poblacions d’abelles de la mel (Apis mellifera), que són clau per la pol·linització i la producció de mel i tot l’entorn socioeconòmic que acompanya aquesta espècie. La vespa asiàtica captura les abelles per alimentar les larves, i poden provocar un gran dany a les arnes ja que tenen una alta voracitat i capacitat de caçar. A més, també poden atacar altres insectes pol·linitzadors, posant en perill la biodiversitat en general.
Per això s’han implementat diferents mesures de control arran de la invasió de la Vespa velutina, com la destrucció directa dels nius, la captura de reines fundadores durant la primavera o l’ús de trampes selectives. Tot i això, la seva capacitat d’adaptació i la dificultat per localitzar nius en arbres alts fan que el control sigui complicat i que calgui seguir investigant noves estratègies per limitar la seva expansió, així com comptar amb la col·laboració ciutadana.
Durant l’any 2023 i 2024, el Departament de Medi Ambient i el Cos de Banders, juntament amb l’AR+I, han implementat un senzill pla de seguiment per detectar, interceptar i evitar l’avançament d’aquesta espècie i protegir les arnes de les abelles.
Per evitar impactar en altres espècies durant aquest control, és important saber diferenciar-la de les vespes autòctones, que han de ser respectades, ja que compleixen el seu paper a l’ecosistema.
La vespa asiàtica té una aparença fosca (més que les altres vespes) i en general pot distingir-se fàcilment si ens fixem en alguns detalls. La V. velutina mesura entre uns 2-3 cm, té el tòrax negre i l’abdomen negre més marronós. Presenta una banda groga fina a la part superior de l’abdomen i uns quants segments de la part final de l’abdomen també grocs-ataronjats. Les ales no són transparents, sinó d’un color més gris, i es pot distingir també per les antenes negres i les potes grogues.
A la imatge s’aporten algunes claus per distingir les espècies.