Què menjaríem sense els pol·linitzadors?

Malgrat que tots sabem què és una papallona, una abella, una vespa, una formiga i un escarabat, potser no tots som capaços de reconèixer la importància d’aquests petits animals. Tot i que sembli que no aportin res, els insectes són imprescindibles. Duen a terme processos únics i necessaris per a la supervivència de moltes altres espècies, fins i tot de la humana. Un exemple seria la pol·linització, que consisteix en la transferència del pol·len entre flors per, així, reproduir-se. La pol·linització de les plantes amb flor s’assegura per quatre grans grups d’insectes: els himenòpters (abelles, vespes, formigues...), els dípters (mosques), els coleòpters (escarabats) i els lepidòpters (papallones).

Aquests animals, però, són cada vegada més escassos degut principalment al canvi dels usos del sòl, l’ús de pesticides i al canvi climàtic. Sent conscients que tots aquests insectes pol·linitzen les flors de la major part dels nostres aliments, és possible que els menús dels restaurants, de les escoles i, fins i tot, de casa s’escurcin molt considerablement si les seves poblacions segueixen decreixent com ho estan fent fins ara.

En primer lloc, ja podem treure pràcticament totes les fruites i verdures, i tots els aliments que se’n deriven, com melmelades o sucs. La poma, els cítrics, el pebrot, la tomata, la ceba, i també, alguns fruits secs, depenen de l’acció directa dels pol·linitzadors. En segon lloc, algunes llavors com les de cacau o cafè també s’obtenen amb la transferència del pol·len pels pol·linitzadors. Tampoc podríem comptar, òbviament, amb la mel, ni amb els olis vegetals. D’altra banda, segur que esteu pensant que almenys podríem seguir menjant formatge, llet i carn. Doncs no: què menjarien els animals productors d’aquests aliments si la major part de la seva dieta es basa en productes obtinguts pels pol·linitzadors?

Perquè no tot sigui tan negatiu, cal aclarir que podríem seguir menjant altres aliments que no s’obtenen per la pol·linització, com l’arròs, el peix, el blat, o fruites com el plàtan.

Des d’Andorra Recerca + Innovació fa més de 18 anys que estudiem les papallones, i cal dir que la seva tendència és força negativa. Però, a més, creiem necessari que cal obrir el ventall d’estudi a altres pol·linitzadors. És per aquest motiu que darrerament estem en contacte amb els nostres veïns francesos i catalans per adherir-nos a nous projectes d’àmbit europeu sobre pol·linitzadors.