Mesurem la naturalitat de l’espai urbà

Per definició, l’establiment de zones urbanes comporta una transformació o, més ben dit, una destrucció del medi natural.

A Andorra, les zones urbanes han crescut de forma evident en els darrers 80 anys, gairebé al mateix ritme que ho feia la població. Segons les dades dels mapes de cobertes del sòl d’Andorra, entre el 1948 i el 2012, les zones urbanes s’han incrementat un 839%, ocupant un 1,51% (2012) de la superfície andorrana.

Però, una cosa és parlar de l’augment espacial de les zones urbanes i una altra complementària és determinar com es produeix aquest augment o, dit d’una altra manera, com evoluciona la naturalitat del nostre espai urbà.

Per fer-ne un exemple senzill de la zona d’Andorra la Vella i Escaldes i poder mesurar i quantificar de forma objectiva el nivell de densificació de la construcció i la naturalitat de l’espai urbà, s’han utilitzat dues imatges del satèl·lit Sentinel2 del mes de juliol; una de l’any 2015 i l’altra de l’any 2024.

Una de les maneres d’analitzar el territori mitjançant imatges satèl·lit és amb el càlcul d’índexs radiomètrics, els quals ens donen uns valors objectius que ens permeten quantificar i valorar el territori. En aquest cas, s’ha calculat l’anomenat índex BU (Built-Up), el qual s’extreu de la diferència entre l’índex NDBI (Normalized Difference Building Index), que ens permet mesurar el nivell d’edificabilitat de la zona d’estudi, i l’índex NDVI (Normalized Difference Vegetation Index), que determina la quantitat i qualitat de la vegetació.

Un cop fet els càlculs s’ha obtingut que el valor mitjà de l’índex BU de l’any 2015 ha estat de -0,558 i el de l’any 2024 ha estat de -0,368. Per interpretar aquests valors cal saber que a mesura que el resultat mitjà s’acosta a 0 voldrà dir que el nivell de construcció serà més extens i més dens. Si ho llegim des de l’altre punt de vista, el nivell de naturalitat de l’espai urbà serà menor. Si observem la imatge resultant, veiem un augment generalitzat de la construcció a tota la zona d’estudi, destacant-ne la zona de Santa Coloma i la part est d’Andorra la Vella, i una major densificació al conglomerat urbà d’Escaldes.

Si d’aquí a 10 o 20 anys el valor de l’índex BU es va acostant més a 0, voldrà dir que no anem bé; anirem guanyant densificació d’edificis i pèrdua de verdor.

Cal tenir present que la disminució de la vegetació en l’àmbit urbà va en detriment de l’oxigenació i qualitat de l’aire urbà. La forma de revertir aquesta situació es fonamenta en una bona planificació urbanística, respectant els espais oberts, implementant zones enjardinades, intentant millorar la connectivitat ecològica dins els espais urbans...; sens dubte un repte gens fàcil per a les dècades vinents, tenint en compte el més que probable creixement poblacional i urbanístic que es preveu al país.