Retrospectiva Blahnik

Manolo Blahnik té una mirada d’àguila, ulls petits, vius, atents a tot el que l’envolta, humil, divertit en tot moment, una qualitat que no perd, fins i tot quan crear els seus Manolos, les sabates que milers de dones voldrien calçar-se. “No tinc vida, treballar m’encanta”, exclama.

Blahnik reconeix que a la seva edat (va néixer a Las Palma el 1942) té una “única vanitat”, sortir impecable a les fotos al costat de les sabates que formen part de l’exposició Manolo Blahnik: l’art de la sabata, que es podrà veure fins al 8 de març al Museu de les Arts Decoratives de Madrid.

Després de 47 anys “dibuixant” sabates confessa que continua aprenent i innovant “cada dia” i pensa que, malgrat el temps que ha passat, pot seguir “fent quelcom nou”. Recorda que a principis de segle va començar a treballar amb titani i alumini, i ara “unes resines fantàstiques” formaran part del material de les seves creacions.

No se li escapen els darrers avenços tecnològics en el món del calçat, una raó per la qual vol “fer assajos amb materials nous”, un objectiu que es marca a curt termini, encara que prefereix guardar els detalls per “si em copien”.

En cap moment sent el pes de decebre amb cada nou disseny: “vull fer el que més m’agrada. Investigar, fer assajos, però sense abandonar la perspectiva més comercial”. Cal seguir venent, “però sense perdre l’essència”. I una curiositat: assegura que no es fixa en les sabates de l’altra gent.

Es defineix com un “artista aplicat”, però malgrat tot dubta sobre si en el futur el destí de les seves sabates hauria de ser un museu. “Em sembla injust que només per fer unes sabates diferents tinguis un espai en un museu”, conclou.

De 'Sexe a Nova York' al món

Tot i que les seves sabates ja eren conegudes, que Sara Jessica Parker es confessés addicta als Manolos a la sèrie Sexe a Nova York, el va elevar a nivell planetari. Les seves sabates també les va lluir Kristen Dunst a Maria Antonieta.