La fallida de Forever 21
La cadena de venda al detall de roba Forever 21 ha presentat una sol·licitud de protecció per fallida a la justícia dels Estats Units que li suposarà el tancament de 178 botigues a Amèrica del Nord i desenes de locals a Europa i l’Àsia, segons ha informat un portaveu de l’empresa. La companyia calcula que clausuraran 350 botigues de les 817 que té per tot el món. Aquest mes ja ha començat a tancar les portes al Japó per “vendes lentes” i preveu que més endavant també ho faci al Canadà.
Forever 21 va començar a presentar problemes fa cinc anys, quan l’empresa va anar desconnectant dels gustos dels joves, ja que aquests cerquen roba molt barata. Un dels principals motius de la caiguda de Forever 21 va ser l’auge de les compres en línia, punt febles de la firma. “La indústria de venda al detall està canviant. Ha baixat el tràfic en els centres comercials i les vendes s’estan desplaçant més a Internet”, assegura Linda Chang, vicepresidenta executiva de Forever 21. L’empresa també va decidir apostar, durant els darrers anys, per botigues de dimensions enormes, ja que la mitjana dels locals és de 3.500 metres quadrats. Per aquest motiu van omplir els catàlegs i les botigues amb altres productes, una aposta massa arriscada. Els escàndols també han colpejat la imatge de Forever 21. El més recent va ser una demanda presentada per la cantant Ariana Grande, qui va acusar la firma d’utilitzar una model molt similar a ella per fer publicitat. Dissenyadors com Anna Sui, Gucci, Diane von Furstenberg i Anthropologie també van portar Forever 21 als tribunals per violar drets d’autor i marques registrades. Però un dels casos més polèmics es va produir l’estiu passat, quan diversos compradors que van fer les comandes per Internet van rebre, juntament amb la roba, una barreta dietètica, fet que es va interpretar com una campanya que estigmatitza l’obesitat. La companyia va dir que “només era un descuit” i que era un regal que feia als clients “de vegades”.
Forever 21 va ser creada el 1984 per un matrimoni d’immigrants sud-coreans que es va traslladar fins als Estats Units a la recerca del somni americà amb la intenció d’obrir una cafeteria. Els plans van canviar quan el marit, Do Won Chang, es va adonar que els clients que anaven amb vehicles de luxe a la gasolinera on treballava es dedicaven a la moda. Quan van estalviar els diners suficients la parella va muntar una botiga i el negoci era comprar roba a l’engròs a fabricants coreans locals a preus molt barats i vendre-la al detall. Actualment la fortuna del matrimoni s’apropa als 3.000 milions de dòlars, segons les últimes estimacions de la revista Forbes.