Cullera o cullerada?
Quan es tracta de medicaments, és millor que les mesures es facin amb dosificadors
Hi ha moltes maneres d’expressar els volums dels líquids, moltes d’elles deriven històricament del seu ús al comerç de mercaderies. No va ser fins a la Conferència General de Pesos i Mesures del 1954 que no van unificar totes les unitats en un sistema internacional d’unitats. Només hi ha tres països que no es van adherir a aquest sistema: Libèria, Myanmar i els Estats Units. L’estandardització de mesures ha estat clau per a les ciències, ja que així tothom empra les mateixes i tots els resultats són comparables i reproduïbles. El sistema internacional indica que la unitat de volum és el metre cúbic, encara que la mesura més utilitzada (i admesa per aquest organisme) és el litre.
Cal dir que els primers a unificar els seus criteris de mesura van ser els anglosaxons. Curiosament, però, els anglosaxons són els que menys s’han adaptat al sistema internacional. Una part de les seves mesures de volum deriven de les de longitud, com la polzada cúbica o la milla cúbica. Les que més s’empren són els barrils, les unces, els galons (per la benzina) i la pinta (per les cerveses).
Els fans de la rebosteria anglosaxona saben que és molt habitual que les mesures de volum estiguin molt lligades als recipients, com les famoses cup. Aquestes cups (o tasses) són unes unitats en recipients que van aparèixer per la manca de balances de suficient precisió. En la nostra cultura, també emprem cullerades, culleradetes o tasses.
EN MEDICAMENTS
En productes de farmàcia com els xarops o les gotes, s’empren molts tipus de mesures de volum, com ara les xeringues, els gots dosificadors, les cullerades o les culleradetes. Per evitar problemes de dosificació, caldria que als prospectes hi posessin que una cullerada és sempre sopera i una culleradeta és de postres, i no de cafè. El cert és que no totes les culleres són iguals. Emprar cullerades pot produir molts errors, per això és millor que les mesures es facin en culleres/gotets amb dosificadors o xeringues (en cas de nadons o nens), ja que així se’n pot saber la quantitat exacta. En el cas de les gotes, hi ha un estàndard internacional concret: 20 gotes = 1 ml. En la dosificació per a nadons o nens/es, és important conèixer el seu pes actual per tal d’ajustar el millor possible la dosi.