l nistagme és un moviment de l’ull involuntari, ràpid i repetitiu. Pot produir-se en els dos ulls o només en un. El més freqüent és el nistagme horitzontal, que és quan el moviment és de banda a banda. També existeix el circular (rotatori), el vertical i l’oblic (de dalt a baix però de costat). De nistagmes n’hi ha de diferents tipus. Existeix el nistagme infantil (o congènit) que és hereditari i es desenvolupa durant la infància; i l’adquirit que apareix després d’haver patit una malaltia o una lesió.
En el cas del nistagme infantil no és degut a un trastorn i sol ser lleu. No s’agreuja amb el pas dels anys i es desenvolupa generalment entre les 6 setmanes i els 3 mesos d’edat. Posteriorment es relacionarà amb una mala visió causada per les cataractes, l’estrabisme o la hipoplàsia del nervi òptic. En el cas d’un infant, com que s’acostumarà a veure les imatges en moviment, un oftalmòleg haurà de realitzar-li controls periòdics. En créixer, no veurà les imatges tan inestables i a més pot desenvolupar una visió menys clara.
El nistagme adquirit pot ser provocat per certs medicaments així com per un abús en el consum d’alcohol o de drogues. Les persones adultes que tenen aquesta condició poden veure imatges inestables o tremoloses. És possible que també adoptin posicions estranyes amb el cap – inclinar-lo o girar-lo – per veure-hi més clar.
Patir d’esclerosis múltiple, de la malaltia de Ménière (que afecta l’oïda interna) o un vessament cerebral, poden provocar l’aparició d’un nistagme.
És important en el cas de patir d’algun d’aquests símptomes anar a veure un professional de la visió per tal d’examinar la part interna dels ulls.