El remei més temut: l'oli de ricí

Les generacions de l’època del franquisme (i posteriors) segur que recordaran amb fàstic el mal gust dels dos olis que els van amargar la infantesa. Sí, ens referim a l’oli de fetge de bacallà i el de ricí. Curiosament hi ha molta gent que els confon, tot i que els dos tenen propietats ben diferents.

L’oli de fetge de bacallà era temut entre els nens pel seu sabor horrible. Però ben apreciats per les mares, ja que conté altes quantitats d’àcids grassos Omega-3, vitamina A i vitamina D. Cal dir, que per aquesta riquesa nutricional fa que encara es comercialitzin xarops per a nens amb aquest oli.

L’oli de ricí era més temut encara, ja que era el remei que les mares aplicaven per escarmentar i tractar els típics empatxos. És molt famós el seu succedani que s’anomenava Palmil. Durant el Franquisme, l’oli de ricí va tendir en ser emprat com a element per torturar presoners, ja que provocava vòmits i descomposicions molt fortes.

L’origen de l’oli de ricí s’ha d’anar a buscar en una planta semblant a la figuera anomenada ricí. La seva llavor és molt tòxica, però de cadascuna es pot extreure entre un 50-80% d’oli. Ara bé, no ho pot fer qualsevol. Cal que qui extregui aquest oli sigui un expert amb un procés a alta temperatura. Les restes de la llavor es rebutgen, i és que amb només 4 grams d’aquestes es podria matar un animal de mida mitjana, com un gat.

Al llarg de la història ha estat un producte molt utilitzat. Conté sobretot àcid ricinoleic. Tot i el mal gust de la via oral i les propietats laxants, aplicat a la pell té propietats hidratants, emol·lients i antioxidants. Hi ha molta gent que l’aplica a les pestanyes i a les ungles per enfortir-les. També ajuda a desinflar les ulleres.

És un producte molt usat en aromateràpia i com a oli corporal per realitzar massatges descontracturants o antiinflamatoris. També té altres usos fora del camp de la salut, com ara la fabricació de plàstics, laques, pintures, etc... S’està estudiant la seva possible aplicació per a l’elaboració de biocombustible.

Verí per a Georgi Markov i a la casa blanca

La toxicitat de l’oli de ricí s’ha posat en evidència en més d’una ocasió. Més enllà dels usos que se’n van fer durant el franquisme, també es pot destacar, com a curiositat, que el 1978 es va fer servir ricí per matar el dissident búlgar Georgi Markov. Més endavant, l’any 2013 van interceptar diversos correus amb pols de ricí a la Casa Blanca i al Capitoli.