Vitamines solars

La vitamina D és essencial per al metabolisme fosfocàlcic i per mantenir la densitat òssia. La seva carència es relaciona amb trastorns com el raquitisme, malalties cardiovasculars, autoimmunes i també mentals. En els últims anys, s’ha vinculat la seva deficiència amb un augment en la incidència d’alguns tipus de càncers i fins i tot amb un pitjor pronòstic, encara que no s’hagi trobat ni una causa directa ni una petita millora mitjançant el tractament amb la vitamina D.

Només el 10% d’aquesta vitamina s’obté mitjançant la ingesta, el 90% restant se sintetitza a la pell gràcies a l’acció de la radiació ultraviolada B (UVB). La radiació ultraviolada A (UVA) no te acció sobre la síntesi d’aquesta vitamina, així que les cabines de bronzejat, que pràcticament només emeten UVA, no tenen cap efecte beneficiós sobre l’organisme en aquest aspecte.

Es calcula que són necessàries unes 1.000-2.000 unitats internacionals (UI) de vitamina D al dia per cobrir les necessitats de l’organisme i disminuir el risc de malalties relacionades amb el seu dèficit. En aquest sentit, no hi ha cap evidència científica que l’ús de protectors solars disminueixi la síntesi de vitamina D a la pell, per tant no n’hem de prescindir, encara que tinguem mancances d’aquesta vitamina, ja que hi ha nombrosos estudis que sí que relacionen l’exposició a la radiació ultraviolada amb l’augment en la incidència de tots els tipus de càncers de pell.

L’Acadèmia Americana de Dermatologia i el Consell Nacional per la Prevenció del Càncer de Pell dels Estats Units recomanen que la vitamina D s’obtingui mitjançant la dieta i mai mitjançant l’exposició solar sense protecció, ja que els riscos superen els beneficis que en podem obtenir.

No ens cal prendre el sol

A la península Ibèrica la radiació d’UVB és suficient per poder obtenir la quantitat de vitamina D necessària sense haver de prendre el sol. Amb una passejada de 5 minuts amb màniga curta i pantalons curts n’hi ha prou per sintetitzar la que necessitem.