Berrugues al coll o a les axil·les
Els acrocordons, també anomenats fibromes pèndols, són petites proliferacions cutànies en forma de berruga. Habitualment són del color de la pell o marronosos. No acostumen a causar cap símptoma, però ocasionalment s’inflamen, provoquen pruïja i fins i tot poden causar dolor. Pròpiament dit, no són berrugues com a tals, ja que no són el producte de cap infecció vírica i tampoc no es contagien.
Els fibromes apareixen, la gran majoria de vegades, a conseqüència del pas del temps i del fregament. És per aquest motiu que, habitualment, els trobem a zones de plecs com el coll, les parpelles, les axil·les, els engonals i també sota els pits. És freqüent que n’existeixin diversos simultàniament, en especial en persones que tenen sobrepès.
Els acrocordons, pròpiament, no requereixen tractament, doncs no suposen cap problema de salut. Amb tot, és freqüent que el pacient desitgi eliminar-los per l’aspecte que tenen o bé perquè li ocasionen certes molèsties quan s’inflamen. No és estrany que algun pugui sagnar si és traumatitzat amb el coll d’una peça de roba o amb una cadena o collaret. Per a eliminar-los, es desaconsella aplicar productes farmacèutics contra les berrugues (queratolítics com l’àcid salicílic) ni dispositius amb la mateixa finalitat (esprais amb nitrogen líquid), doncs els que s’ofereixen als comerços poden provocar cremades si no s’utilitzen professionalment. Habitualment són productes insuficientment potents per als acrocordons grans, o massa per als petits i poden ocasionar ferides o cicatrius.
Els dermatòlegs les acostumem a eliminar aplicant la crioteràpia de forma tangencial i suau per tal de no lesionar la pell, o bé amb làser de CO2 que, respecte a la primera opció, ofereix l’avantatge d’eliminar les lesions de forma immediata sense haver d’esperar uns dies perquè es desprenguin. Habitualment, el procediment causa unes molèsties mínimes, és ràpid i molt ben tolerat pels pacients.
Aspecte empedrat
Ocasionalment, els fibromes poden ser molt nombrosos. També és possible que puguin presentar un aspecte d’empedrat a la zona determinada, sobretot a la part posterior del coll (pseudoacantosi nigricans). Normalment, aquests casos concrets solen estar associats a alguna malaltia endocrinològica, com pot ser l’obesitat o la diabetis mellitus.