Malalties que afecten la visió

La miopia es manifesta quan els rajos de llum que entren en el sistema ocular convergeixen per davant de la retina i no sobre ella. Això provoca que la visió de llum es vegi afectada i les imatges formades siguin borroses. Hi ha diferents motius pels quals es pot donar el desenfocament:

–Tenir una longitud axial massa gran (globus ocular molt allargat).

–Tenir les superfícies dels sistemes oculars (còrnia i cristal·lí) massa corbats.

La cirurgia làser és una de les solucions més utilitzades per tractar la miopia. Depenent de les característiques de cada ull, es poden utilitzar altres tècniques, com les lents ICL. En el cas de tenir una miopia alta o magna, s’usaran les lents intraoculars ICL.

La hipermetropia es manifesta quan els rajos de llum que entren en el sistema ocular convergeixen en un punt situat darrere de la retina en comptes de fer-ho sobre ella. En aquest cas la borrositat es produeix principalment en els objectes més propers. Els motius poden ser:

–La longitud axial de l’ull és curta (ull petit).

–La superfície dels sistemes oculars (còrnia i cristal·lí) tenen una curvatura plana.

En moltes ocasions és possible que no es detecti la hipermetropia i la persona no noti, durant molt de temps, que la pateix, ja que el seu ull compensa aquest defecte refractiu a través de l’acomodació del cristal·lí, encara que aquesta capacitat es perd amb el temps. Per aquest motiu no es manifesta sempre amb una borrositat sinó que pot produir mal de cap, irritacions oculars o cansament... tots causats per l’esforç que realitza l’ull constantment amb l’acomodació per tal d’aconseguir una visió nítida.

Per tal de corregir-la, la tècnica làser funciona molt bé amb els graus d’hipermetropia no gaire elevats. Una opció són les lents intraoculars fàquiques com les lents ICL o inclús les pseudofàquiques, que substitueixen el cristal·lí i estan recomanades a persones majors de 45 anys.

L’astigmatisme és un defecte refractiu que afecta la visió tant de prop com de lluny i provoca una distorsió de les imatges. Pot vindre associat a la miopia o a la hipermetropia. És provocat per les irregularitats de la curvatura de la còrnia o del cristal·lí. Això provoca un desenfocament que, depenent del grau, afecta diferents nivells de la visió, ja que els raigs de llum que travessen el sistema ocular no convergeixen en un mateix punt, sinó en punts diferents. Per aquest motiu s’obté una imatge deformada. La majoria de vegades l’astigmatisme és d’origen genètic encara que també és possible que aparegui amb algun traumatisme, malaltia o després d’una cirurgia com ara un trasplantament de còrnia.

Les tècniques quirúrgiques per corregir l’astigmatisme són les mateixes que existeixen per a la miopia o per a la hipermetropia. Es pot utilitzar la cirurgia làser sempre que el grau d’astigmatisme no sigui gaire elevat i depenent del grau de miopia o d’hipermetropia que pugui anar associat. D’altra banda, també hi ha les lents intraoculars tòriques (és a dir que corregeixen l’astigmatisme). Aquestes poden ser fàquiques (implantades sense extreure el cristal·lí) com les lents ICL o pseudofàquiques (que substitueixen el cristal·lí) i se solen utilitzar quan no és possible realitzar una cirurgia làser corneal.

És important saber que un mateix ull no pot tenir miopia i hipermetropia alhora. En canvi, una persona pot ser miop en un ull i hipermetrop en l’altre. L’astigmatisme pot presentar-se sol o amb miopia o hipermetropia.

ASTIGMATISME

El grau d’astigmatisme afecta de forma diferent la visió. Si es té un valor reduït i no va associat a un altre defecte refractiu (miopia o hipermetropia), és possible que el pacient no noti cap borrositat en les imatges, però sí que pot notar mal de cap, dolor ocular o fins i tot marejos al realitzar tasques en visió propera durant un temps prolongat. En canvi, si el grau d’astigmatisme és més elevat, la visió es veu reduïda i distorsionada.