Rejoveniment facial: Per Nadal (I)
Els farciments dèrmics són juntament amb la toxina botulínica, els tractaments més comuns i més efectius utilitzats en medicina estètica per tractar l’envelliment facial, i abans de les festes de Nadal són els tractaments més sol·licitats.
En la dècada dels anys 60 la silicona líquida es va convertir en un tractament estètic molt popular. Omplir amb silicona arrugues i solcs donava uns resultats a curt termini molt satisfactoris, però a principi de la dècada dels 90 la silicona es va prohibir a tot Europa per la fibromatosi o formació de nòduls que provocava com efecte secundari i la migració que fa a mitjà o llarg termini a altres zones de l’inicialment injectada.
En aquest moment es recomana sempre utilitzar implants de materials reabsorbibles de mitjana o llarga durada, doncs es poden adaptar bé als diferents estadis d’envelliment que presentarà el pacient i els efectes secundaris són practicament inexistents. Actualment el producte més utilitzat és l’àcid hialurònic, ja que combina seguretat, confiabilitat i una duració relativament prolongada.
Els implants de farciment els utilitzem per emplenar arrugues i solcs que apareixen a la cara amb el pas del temps, així com restituir els volums de greix o os que perdem amb l’edat.
L’àcid hialurònic com he dit abans és el més utilitzat, per ser un producte molt natural i que s’integra molt bé als nostres teixits. En realitat el nostre cos produeix àcid hialurònic, però amb l’edat disminueix la seva producció.
El que és important és escollir be l’àcid hialurònic que injectarem segons la zona a tractar i l’efecte que volem aconseguir. Hi ha àcids hialurònics de diferentes reticulacions, amb menys o més impureses, de diferents marques i amb diferents qualitats i preus. En triarem un o altre segons la pell de la pacient i el problema que volem tractar. En els llavis per exemple s’hi adaptarà bé un hialurònic molt mal·leable per tal que quedi natural. Si tractem les ulleres hem d’utilitzar un àcid hialurònic molt específic, que no atregui aigua encara que sigui més car, per evitar la formació de bosses sota els ulls.
El tractament de pòmuls per restituir el volum d’os perdut amb l’edat, és un dels tractaments més satisfactoris, junt amb el farciment dels solcs nasogenians i la zona de la boca. Però també utilitzarem diferents hialurònics en una zona i en l’altra. En els pòmuls s’ha d’injectar més profund i l’àcid hialurònic pot ser més reticulat, és a dir, més espès o més dur, i en la zona de la boca ens quedarà molt millor si n’utilitzem un amb més plasticitat perquè s’hi adapti millor.
Les arrugues peribucals, sobretot les que anomenem codi de barres, també es poden beneficiar d’un petit farciment amb àcid hialurònic, evitant així l’excés de volum, que ens donaria l’aspecte d’un llavi inflat que no volem.
Amb l’envelliment també perdem la definició del perfil mandibular. Per aquest problema habitualment no utilitzem àcid hialurònic, sinó una substància estimuladora del col·làgen, com la hidroxiapatita càlcica o la policaprolactona, que ens omplirà però formarà col·lagen durant la seva absorció, la qual cosa ens ajudarà a tractar la flacciditat i el despenjament.