La meva feina ja no és el que era (II)

Cal tenir en compte que la falta d’un ambient de treball inclusiu i respectuós pot generar tensions i conflictes que dificulten la interacció entre els membres de l’equip. Aspectes com la discriminació, l’assetjament o la falta de diversitat poden contribuir al fet que ens sentim aïllats i poc recolzats en l’entorn laboral.

Per poder bregar amb aquests sentiments d’incomprensió, manca d’empatia i poca solidaritat en el treball, és important buscar maneres de comunicar-nos de forma clara i efectiva amb els col·legues. En aquest sentit, expressar les nostres necessitats, preocupacions i expectatives pot ajudar a millorar la comprensió i l’empatia en el conjunt de l’equip.

A més d’això, és fonamental fomentar un ambient de treball que sigui col·laboratiu i solidari, en què es promogui el suport mutu i la valoració de les contribucions de cadascun dels membres de l’equip.

Des del punt de vista personal, hem d’aprendre a treballar el nostre interior, conèixer i analitzar quines són les nostres emocions, la nostra perspectiva i els nostres objectius a la vida. A vegades, ens confonem i exigim que a la feina sigui com si fos casa nostra. Tal vegada, perquè hem abandonat l’entorn social, perquè només sabem treballar i perquè pensem que els nostres companys de feina són els nostres amics. Nois i noies, això no és així.

En l’entorn professional no hi ha amics i família, de manera que hem d’aprendre a demostrar respecte als nostres col·laboradors i saber que la nostra feina comença i acaba amb l’horari laboral. Tot just després comença realment la nostra vida amb els amics, la família... és aquí on hem d’experimentar i sentir el despertar dels nostres sentiments: alegries, riures, i compartir la vida amb els nostres.