La visió i les pantalles (I)

A l’era digital actual, les pantalles són una part integral de la vida quotidiana. Des de telèfons intel·ligents fins a ordinadors, passant per tauletes i televisors, milions de persones a tot el món passen hores davant d’una pantalla cada dia. És cert que la tecnologia ha facilitat la comunicació, l’accés a la informació i l’entreteniment, però també cal tenir en compte que l’ús intensiu de dispositius digitals té un impacte significatiu en la salut, especialment en la visió.

El problema més comú relacionat amb les pantalles és la síndrome de la visió informàtica (SVI), també coneguda com a “fatiga ocular digital”. La SVI és un conjunt de símptomes visuals i oculars que resulten de l’ús prolongat de dispositius. Segons l’Associació Americana d’Optometria, fins al 90% de les persones que passen més de dues hores al dia davant d’una pantalla experimenten almenys alguns d’aquests símptomes:

–Fatiga ocular: sensació de cansament visual després de mirar la pantalla.

–Mal de cap: l’esforç excessiu per enfocar pot desencadenar mal de cap, especialment a les temples i al front.

–Visió borrosa: dificultat per mantenir la claredat visual, sobretot en alternar entre la pantalla i objectes llunyans.

–Sequedat ocular: parpellejar menys freqüentment pot causar sequedat als ulls a causa de la manca de lubricació adequada.

–Sensibilitat a la llum: l’exposició constant a la llum blava de les pantalles pot augmentar la sensibilitat a la llum.

–Molèsties al coll i les espatlles: tot i que no és un símptoma ocular directe, el malestar postural derivat de l’ús de pantalles pot provocar tensió muscular en aquestes zones.

La SVI sorgeix per diversos factors. En primer lloc, la proximitat de la pantalla requereix un esforç constant per enfocar, cosa que augmenta la tensió als músculs oculars. A més, quan s’utilitzen dispositius digitals, tendim a parpellejar menys, cosa que redueix la lubricació natural de l’ull.

Un altre factor important és l’exposició prolongada a la llum blava emesa per les pantalles, que pot interferir amb el ritme circadiari i causar fatiga ocular. Els seus efectes són especialment negatius a la nit.

Diversos estudis suggereixen que la llum blava pot contribuir al cansament dels ulls i afectar el son en interferir amb la producció de melatonina, l’hormona que regula el descans. També s’ha plantejat que l’exposició prolongada a la llum blava podria estar relacionada amb el desenvolupament de malalties oculars a llarg termini, com la degeneració macular.