Disfuncions sexuals: tolerància?

Quan es parla de disfuncions sexuals, el centre d’atenció recau en la persona que la pateix. Però què passa amb la seva parella? I sobretot, quin paper juga? Pot fer alguna cosa per ajudar-la?

És evident que donar suport és l’objectiu primordial en aquests casos. Però de quina forma? En el cas de les disfuncions sexuals és molt important animar a buscar ajuda, ja que les persones solen tardar moltíssim a demanar-ne davant d’aquests problemes. En disfuncions com el vaginisme, per exemple, es tarda una mitjana de cinc anys a acudir a un especialista, i en el cas de la disfunció erèctil, més de tres. Els sentiments de culpa i vergonya són el principal obstacle a superar abans de fer el pas de buscar ajuda. A més, les persones primer solem recórrer als coneguts o a Internet, fet que, en la majoria de casos, no dona cap resultat. De fet, el més important per a la parella d’una persona que pateix una disfunció sexual és parlar del problema, ser comprensiva i tolerant.

Si agafem com a exemple l’ejaculació precoç o la falta de control ejaculatori, les parelles de les persones afectades, en moltes ocasions, i sense ser-ne conscients, agreugen el problema perquè no interpreten correctament el que li succeix a la parella. Quan no és capaç de controlar la seva ejaculació i es produeix una insatisfacció a l’hora d’arribar al clímax, la frustració es dona en totes dues parts. I és fàcil queixar-se i generar més ansietat quan es considera que hi ha un baix rendiment sexual. Després, pot venir una etapa en què es pressioni la parella per trobar solucions “al seu problema”. I, fins i tot, es pot arribar a jutjar l’ejaculació precoç com un acte egoista perquè la persona només pensa en el seu plaer. Tot això agreuja la situació de qui pateix la disfunció sexual, ja que no obté plaer perquè se sent frustrat davant de la falta de control. I a més, va creixent l’ansietat, fet que reduirà el rendiment i portarà al fracàs en els següents actes sexuals. En conseqüència, la persona pot arribar a rebutjar les relacions sexuals per tal de no sentir-se fracassada. Una disfunció sexual femenina com el vaginisme també pot ser un problema quan dificulta la penetració. La pressió i impaciència per mantenir relacions provoca encara més bloqueig.

Quina és la manera de revertir aquestes situacions? Buscant ajuda i consell professional. Amb la tolerància de la parella. Donant suport i fent front comú. Cercant solucions i implementant-les de forma conjunta i, sobretot, tenint paciència per introduir els canvis proposats.