La utilització d’imatges de contingut eròtic sempre ha estat un reclam per captar l’atenció de l’espectador. Actualment podem trobar escenes de contingut eròtic en qualsevol producció televisiva, ja sigui una sèrie o pel·lícula, independentment de quin sigui el seu gènere: drama, humor, acció, intriga o terror. Els girs argumentals de qualsevol trama passen en algun moment per algun tipus d’escena de contingut sexual o eròtic. Les escenes, però, no se centrarien tant en l’acte sexual en si com en la càrrega eròtica de l’escena o la tensió sexual que mantenen els personatges. Així, els guionistes van preparant l’espectador per desitjar una culminació de caire sexual entre els protagonistes. La trama aconsegueix així que l’espectador experimenti visualment les fases de la resposta sexual humana, començant pel desig, continuant per l’excitació, assolint un clímax i la posterior resolució.
Per crear la tensió sexual en l’espectador en aquest tipus d’escenes, es juga molt amb els tabús sexuals amb relacions impossibles entre els personatges o amb les relacions prohibides, moltes vegades fent servir la carta del factor sorpresa de la trama argumental. Actualment, no té tanta importància l’escena amb diferents postures o a mostrar diferents parts del cos, es prioritza més el contingut sensual i eròtic. Com a exemples actuals, podem trobar moltes d’aquestes escenes en sèries d’èxit com Joc de trons o La Casa de Papel. En ambdues sèries hi ha un gran nombre d’escenes d’alt contingut eròtic entre els personatges principals, en alguns casos impronosticables i/o també amb tabús i relacions sexuals prohibides, provocant a l’espectador un estat de sorpresa i excitació; val a dir que les relacions prohibides sempre han estat una font d’activació eròtica, perquè a l’imaginari permet trencar allò que és normatiu, i com sempre, trencar les regles resulta excitant.
Aquest tipus d’històries i personatges poden servir després a l’espectador d’estímul o inspiració per al seu propi imaginari. En aquest sentit, qui no ha somiat mai despert en l’actriu / actor o bé en l’escena prohibida?