Els preliminars

i parlem de preliminars, primer comencem per definir què considerem un preliminar en la relació sexual. Què és un preliminar? I que no ho és?

Consideraríem un preliminar aquells aspectes de la relació sexual que tenen com a objectiu erotitzar, excitar o escalfar la parella abans de qualsevol pràctica que busqui directament l’orgasme. És a dir, unes carícies en els preliminars són per començar a excitar, no per assolir un orgasme; recerquem acomodar el cos, la ment i l’estat general de la relació. Podem dir que la importància que donem les persones als preliminars és molt variada; tot i que en general les dones els donen molta més importància que no pas els homes –sempre parlant en termes generals–, el motiu, probablement, seria la ràpida resposta d’excitació de l’home: factors culturals i aprenentatges distorsionats per la inundació de pornografia, ja que aquesta no preveu, en la majoria dels casos, cap acció de preliminars o no adquireixen tanta importància.

Els estudis al voltant de la durada dels preliminars donen xifres que, en els millors dels casos, són de prop de 10 a 15 minuts, i, en els pitjors, no arriben ni a un minut. Per mantenir una relació sexual sense cap mena de preliminar, l’estat mental de la persona ha d’estar en situació d’excitació. En aquest cas, els preliminars ja s’haurien donat en l’imaginari de l’individu.

Hem de deslliurar-nos de la pressió de realitzar uns preliminars estipulats per la societat, es més important la compenetració amb la parella, trobar el tempo i el ritme que ens porta que la duració dels preliminars estigui d’acord amb el grau d’excitació o el moment que s’està vivint; això ens evitarà fregar la parella com si fos una llàntia esperant que s’escalfi com si fos la temperatura del motor del cotxe. Uns preliminars curts poden ser molt gratificants sempre que estiguin d’acord amb l’estat de la parella i amb la situació. En canvi, uns preliminars que estem gaudint i pels quals ens deixem portar poden durar molta estona i ser molt gratificants igualment.

S’ha d’escoltar la parella, aprendre a comunicar-se, a escoltar-se, observar l’altre; l’important es la comunicació, les ganes de jugar i la creativitat, i, sobretot, gaudir molt del sexe.