L'orgasme femení

A principi de segle XX Sigmund Freud va sostenir que l’orgasme femení aconseguit amb la penetració vaginal era més “madur” que el que s’aconseguia amb l’estimulació del clítoris exclusivament.

Segles de discriminar la principal font de plaer femení van donar com a resultat una col·lecció de malentesos i creences errònies que es mantenen fins a la data. Una d’elles és el famós punt G, que tanta frustració ha provocat a milions de dones tractant de trobar-lo.

És probable que més d’una vegada t’hagin preguntat o hagis escoltat: “Tu ets clitoriana o vaginal?” Bé, doncs és inútil identificar-se amb alguna d’elles, perquè no existeix aquesta divisió. Només hi ha un tipus d’orgasme; això sí, hi ha formes i canals molt diferents d’obtenir-lo.

El cert és que hi ha dones que gaudeixen de les relacions sexuals però experimenten l’orgasme per altres mitjans diferents al coit. Moltes més l’experimenten durant la masturbació, l’estimulació manual d’una parella o el sexe oral que les que ho vivencien mitjançant el coit. Per a moltes dones l’estimulació durant el coit simplement és menys efectiva que l’estimulació directa manual o oral de l’àrea. Com va declarar Helen Kaplan, terapeuta sexual pionera: “Hi ha milions de dones que responen sexualment, i sovint són multiorgàsmiques, però que no poden tenir un orgasme durant la relació sexual tret que rebin estimulació al seu clítoris simultàniament.” Desafortunadament, dones i homes no sempre comprenen això, i moltes dones identifiquen la infreqüència orgàsmica coital com un problema seu.

A més de l’estimulació física del clítoris, que constitueix la causa més comuna d’orgasme per a la majoria de les persones, també hi ha l’estimulació a través de l’erotisme. Algunes dones arriben mes fàcilment a l’orgasme mitjançant fantasies sexuals o fetitxes. De qualsevol manera, encara que l’estimulació sigui psicològica, l’orgasme es manifesta físicament, i necessàriament té lloc mitjançant l’òrgan equipat per al clímax: el clítoris.

*Enoc Pérez

Psicòleg